Quan alguna cosa triomfa a les xarxes es diu que va com un coet. Que el vehicle espacial acabi als llunàtics mar de la Tranquil·litat o el de la Crisi ja és una altra història, perquè, com sentencia la saviesa popular, les presses no són bones conselleres, sobretot si es tracta de Renfe.
De trens i avions ha parlat la vicepresidenta del Govern, Yolanda Díaz, aquesta setmana en què ha anat com un coet a l’antic Twitter, gràcies al pacte de governabilitat entre Sumar i el PSOE. I com que l’enveja és una cosa molt lletja, mentre uns, els seus, esclar, es felicitaven, d’altres, els altres, rescataven els mems de fa unes setmanes, quan va dir allò que les elits tenien un pla B per quan el món “se n’anés en orris”, amb els seus “coets per escapar-se de la Terra”, cosa que va provocar la inquietud generalitzada entre els que no tenen coets ni estan per tirar-ne. És a dir, tots.
Trens per substituir els avions en les distàncies curtes (encara bo que parlem de trajectes i no d’altres coses) i vehicles espacials per a les més que llargues, diguem milions de quilòmetres fins a Mart, i X es va omplir de comentaris com el de @JosPrastr: “Yolanda Díaz vol prohibir els viatges curts en coets si hi ha una alternativa en plats voladors”. Té la seva gràcia i és que ens calen unes rialles tal com està aquest planeta del qual els megamegarics volen escapar-se. Els seus no riuen, esclar, que aquí, a l’espai digital, l’acudit va per barris.
Aquest és un altre dels problemes d’X, aplicació de la qual és possible escapar-se sense necessitat de pujar a cap platet. Els megamegarics no són a les xarxes, són d’altres els que els fan la feina. Això ens hauria de dir alguna cosa.
El “Papá, ven en tren”, campanya televisiva dels primers setanta que lloava la seguretat de viatjar en ferrocarril davant els perills de la carretera, ha tornat a la vida amb els anuncis de Yolanda Díaz i les respostes dels tuitaires. Si hi sumem, valgui la redundància, les tendències de PSOE, Sumar, Podem, Colau, Díaz, Pablo Iglesias i etcèteres, el coet de les esquerres es converteix en un forat de cuc gràcies al qual es podrà viatjar a milers d’anys llum. Esperin i ja ho veuran, no en el futur sinó en el present, a mesura que s’acosti la investidura.
I tornant als anuncis i les presses, trobem comentaris assenyats a les xarxes, com que abans de prohibir haurien de millorar, en aquest cas la xarxa de ferrocarrils, en el temps i l’espai, perquè vinguem amb tren, que de ganes no en falten.
Lee también
