Els nois de la banda, de la banda de potentats, estan buscant la manera de fugir del planeta. No són els únics, alguns també donem voltes a la idea, encara que només ells s’ho poden permetre. I tampoc tots els rics, dins del reduït grup dels quals hi ha categories: milionaris, multimilionaris, milmilionaris, ultramilmilionaris i bilionaris. Només aquests últims tindran garantit el seient al coet que els portarà a Mart, on s’extingiran convenientment perquè allà només hi ha un pedregar. De moment.
La setmana que ha convençut molts tuitaires i d’altres que no s’expressen a les xarxes de la conveniència d’enfilar el camí sideral es va iniciar el cap de setmana amb les paraules de Yolanda Díaz sobre els plans dels “immensament rics” per fugir d’un planeta que “se’n va en orris”, o sigui, el nostre.
Corregim la vicepresidenta: no són “immensament rics”, són moooolt més que això. I el que resulta normal és que veient com l’estem fent de grossa entre tots, cadascú posi el seu granet en funció de les seves possibilitats, el normal, diem, és que procurin buscar-se un salvavides. També podrien intentar arreglar-ho, però té menys gràcia.
Amb la velocitat d’aquella nau espacial a la qual no pujarem cap dels aquí presents, Yolanda Díaz es va convertir en tendència absoluta, i si no s’hi va mantenir és perquè va arribar el debat al Congrés i perquè tots sabem que a Elon Musk li exploten els coets. Molta broma a les xarxes, molta conya, fins i tot en la sessió parlamentària que a l’hora de tancar aquestes línies no convertirà Feijóo en president, i molts mems. Implacables. Alguns estan molt treballats i fins i tot tenen gràcia, no n’oferirem cap selecció, si els busquen els troben. Llàstima que tanta creativitat no es dediqui, per exemple, a buscar solucions per “no anar-nos-en en orris”.
Un exemple dels memes publicats
La tesi dels megarics espantats no és nova, encara que la recent publicació del llibre de Douglas Rushkoff l’hagi posat en primer pla: des de la guerra freda se’n parla i es comercialitzen búnquers fins i tot per a la classe mitjana. Bé, quan encara n’hi havia. Tampoc no és nou que es parli d’aquesta possible fugida, al cel o a Nova Zelanda. I tampoc no és cap novetat que ens quedem amb l’anècdota i el mem i no entrem en el fons de la qüestió: què es pot fer encara.
Potser d’aquí uns anys el hashtag #PedroHuye serà substituït pel de #CómoSeHuye.
Lee también
