Fa deu anys que no estàvem les quatre soles, i tornem a fer monòlegs, com els dels Petits contes misògins, de manera que tornem a l’essència, però des d’un altre lloc”, explica Marta Pérez. “Eren els contes de Patricia Highsmith, que és el primer espectacle que vam muntar, el 1991”, afegeix Àgata Roca. Amb Mamen Duch i Carme Pla són T de Teatre. Les quatre actrius enraonen amb La Vanguardia al teatre Romea, a punt d’estrenar-hi La dona fantasma, de Mariano Tenconi Blanco.
“Als quatre monòlegs, més una escena conjunta, parlem de les neures de quatre mestres dels anys setanta”, continua Roca. “Ara bé, aquí utilitzem diferents materials narratius, com cartes, diaris, poesia..., que ens proposa el director”, afegeix Pérez. “Tenconi treballa amb música, i és la primera vegada que ho fem”, diu Roca. “Ens ho ha fet a mida i és com un guant”, refereix Pérez, sobre la música de Ian Shifres, que Joan Palet i Rafel Plana interpreten a l’escenari.
“Al teatre on esfa l’obra hi haels fantasmes de quatre actrius que van ser afusellades”
T de Teatre va anar a buscar el director argentí, com ja han fet en muntatges anteriors, “perquè té un sentit de l’humor i una poètica amb els quals ens podíem entendre, i tot i que fem un pas més, alhora continuem parlant de les dones, de temes universals, de les coses que ens toquen i en les quals la gent s’hi veu reflectida”, diu Pérez. “Les quatre mestres passen per moments complicats, cadascuna els seus, en un ambient social reprimit, i volen trencar aquesta repressió, o fan el que poden”, explica Duch. Però també trobaran un accés al túnel del temps i recularan fins als anys vint del segle passat, amb unes dones que estan assajant Macbeth i que són afusellades poc abans d’estrenar.
Però qui és la dona fantasma? “Aviam com ho expliquem –respon Roca–. Al quart monòleg, que el fa la Carme, explica que al teatre on es fa l’obra hi ha els fantasmes d’aquestes quatre dones. I aprofitem que estem al Romea per fer el joc amb el fantasma de la Xirgu, que diuen que viu aquí”. Duch afegeix: “A més, cadascuna de les quatre mestres té el seu fantasma, que en el meu cas és el de la mare”.
Tenconi és el tercer director argentí, després de Javier Daulte i Ciro Zorzoli, que treballa amb les T de Teatre. “Com a companyia ens agrada treballar amb directors que tenen un segell personal –declara Duch–, i amb els argentins hi ha molta connexió i tenen un sentit de l’humor semblant”. “Però nosaltres som més seques”, puntualitza Pérez.
“A l’obra hi ha una mica d’humor, amb moments més emotius –diu Pla–. El que ens agrada és que el públic passi per tots els registres possibles”. La producció és de T de Teatre, el Centro Dramático Nacional i el Teatre Romea, i tot i que Tenconi ha escrit els textos en castellà, la peça s’estrena en català, en traducció de Sergi Belbel, que des del primer muntatge sempre està a la seva disposició. Per la seva banda, “Tenconi va fer un curs de català en línia abans de venir a Barcelona”, revela Roca.
Pérez explica una anècdota que han viscut en una funció prèvia a Rubí: “Jo pregunto dues vegades, amb pausa, ‘Per què serveix la vida?’, i una senyora del públic em va contestar: ‘La vida, nena, serveix per viure-la!’ Vaig pensar que ja me’n podia anar. Estava molt nerviosa i això em va posar a lloc”.
Mirant enrere, Pla destaca Delicades com a moment àlgid dels 32 anys d’història. Roca parla de la projecció de la sèrie Jet lag. I Duch recorda l’èxit d’ Homes, sobretot a Madrid, on s’hi van estar un any. “La cua donava la volta al carrer, llavors que no hi havia internet”. “I l’èxit va seguir després a Buenos Aires”, recorda Pérez. La connexió argentina ja forma part de l’èxit d’aquest quartet de dones amb les idees molt clares.