Cada vegada veig més persones que travessen el carrer amb el telèfon enganxat a l’orella o davant de la boca, si és que porten auriculars, i em preocupa enormement. Alguns ho fan en passos zebra, d’altres en passos de vianants, però també n’hi ha que travessen el carrer per on els sembla millor.
Ahir vaig frenar davant d’una senyora que travessava el carrer aguantant el telèfon amb la mà esquerra i empenyent un cotxet de nadó amb la mà dreta. Evidentment no es va assabentar que un cotxe frenava per deixar-la passar, no només perquè no ho va sentir, sinó perquè tenia el cap en un altre lloc.
L’ús del telèfon mòbil s’ha fet universal. És gairebé part de nosaltres i el fem servir contínuament. Això ha aportat un gran avenç a la comunicació entre les persones i té infinitat d’avantatges respecte de quan no existia. Però de la mateixa manera que està prohibit parlar per telèfon quan es condueix, també hauria d’estar prohibit quan estar distret comporta algun perill.
A Anglaterra, els passos zebra estan senyalitzats amb dos llums blancs a les dues voreres. Qualsevol persona que se situa entre els llums està indicant al conductor que està a punt de travessar i, inexorablement, el conductor s’atura per deixar pas al vianant. A Espanya, no. I quantes vegades hi ha gent aturada a la vorera davant d’un pas zebra sense intenció de passar. Potser per això, molts conductors només paren quan el vianant ha començat a travessar i potser llavors ja és tard.
No seria mala idea adoptar el sistema anglès perquè els conductors sabessin, sense cap mena de dubte, el que faran els vianants. Però no és només travessant el carrer que els que utilitzen el telèfon augmenten el perill. També els ciclistes que el fan servir mentre van en bicicleta.
En els moviments per la ciutat la vista és un sentit importantíssim, però l’ oïda també ho és. Sentim les sirenes de la policia, de les ambulàncies o dels bombers, i això queda molt esmorteït si tenim uns auriculars dins de les orelles que ens estan parlant o simplement posant música.
Lee también
