En un club dominat per les contradiccions, és fins a un cert punt normal que un estadi anomenat Camp Nou sigui enderrocat per vell.
Sent realistes, a l’estadi del Barça ja li tocava una remodelació integral, el que passa és que una cosa és afirmar-ho amb aires de modernitat i una altra de molt diferent ser convidat al seu interior per veure com evolucionen les obres. Ahir uns quants periodistes vam fer de turistes privilegiats, vam travessar les zones vedades amb roba deixada per a l’ocasió (sabates robustes, casc de seguretat i armilla reflectora) i ens vam endinsar en una excursió tant sufocant (amb rècord de temperatura) com impactant.
L’estadi creixerà en volum 27 metres en tot el seu perímetre; l’aforament serà de 104.000 espectadors
Més de mitja vida veient partits al Camp Nou ens havien acostumat la mirada i la memòria a un paisatge determinat que se n’ha anat en orris. Els cursis que l’anomenaven Coliseu estan d’enhorabona. Aquesta és avui la sensació. Però allà on Rivaldo va fer un gol de tisora no hi irromp pas Gladiator sinó un operari turc i un altre de pakistanès cavil·lant. El verd perfecte de la gespa ha estat reemplaçat per pedres o grava, la imatge és de zona zero, de bombardeig, però alhora l’activitat és febril.
Hi ha ara uns 400 treballadors a dins o als voltants de l’estadi que arribaran fins als 2.000 quan l’obra assoleixi la seva màxima activitat. L’horari de dilluns a divendres és de vuit del matí a set de la tarda. Els dissabtes, també, tot i que en aquest cas cal un permís del districte de les Corts, com si el consentiment el demanés un veí amant de bricomania amb esperit solidari. Algun segur que n’hi ha. Els diumenges, descans.
En un punt de Turquia la constructora Limak també hi té centenars de treballadors ocupats en gegantines construccions prefabricades que aniran encaixant en una espècie de lego monumental. Les peces, com les grues que les col·locaran, arribaran amb vaixell.
Imatge de l'interior del Camp Nou en plena remodelació.
La tercera graderia s’ha enderrocat gairebé per complet. Es desplomarà del tot perquè el projecte passa per construir-ne una de nova al seu lloc. Es mantindran els esquelets de la primera i la segona graderies, originals del 1957, però només es podran apreciar des de dins. Des de fora, l’estadi semblarà un altre, per estètica i, en especial, per dimensions.
Els guies de l’excursió, Lluís Moya, director de l’oficina tècnica de l’ Espai Barça, i Joan Sentelles, director d’operacions, contesten a totes les preguntes suant (per la calor, les preguntes no amaguen pas paranys) sobre un terreny abrupte a què s’han anat familiaritzant. “Vigileu amb el camió!”, ens avisa Sentelles. En transiten molts a tota hora i no és qüestió de caure envestits en acte de servei per un vehicle pesant. Preferim altres finals.
Les xifres que ens ofereixen descriuen l’enormitat del projecte. 228.000 metres quadrats de terreny construït, 104.000 localitats, dos anells vip de 360 graus i la dada més significativa: respecte a com el coneixíem, el perímetre de l’Spotify Camp Nou creixerà cap a fora 27 metres al llarg de tot el seu perímetre. És a dir, l’estadi guanyarà terreny al carrer per allotjar terrasses i espais integrats a la part anterior de les grades que seran aprofitats pels aficionats. Així mateix, el museu no serà un apèndix de l’edifici sinó que en formarà part i l’antiga Masia del gol nord serà una espècie de seu diplomàtica per rebre les directives dels equips visitants.
( Tinc la sensació d’haver-los bombardejat amb tanta dada i tanta frase curta en tan poc espai. Potser aquí dins, amb tanta activitat, se m’han encomanat les presses per acabar. Potser aquesta és la gran pregunta: tindran temps? L’agenda és aquesta: el novembre del 2024, tornada de Montjuïc cap al Camp Nou amb unes 70.000 localitats ja utilitzables en la primera i la segona graderies; el juny del 2025, un 90% de l’estadi acabat a falta de les llotges vip. I el nou Camp Nou llest per fer l’homenatge a Messi el setembre del 2026, concretament el dia 24. En aquesta mateixa data va ser inaugurat el vell Camp Nou.)
Acabem com començàvem, amb un oxímoron.