La mentida ha traspassat els segles sense cap rubor. L’actitud postmoderna és que el dret a la veritat no té un fonament inqüestionable perquè, simplement, tot depèn de com es mirin les coses. Franz Kafka escrivia el 1914 a El procés que la mentida es converteix en principi universal. Una generació més tard, George Orwell ens parlava del Ministeri de la Veritat en la seva burla del totalitarisme soviètic a la seva obra 1984. El Ministeri de la Veritat s’ocupava de les mentides i el Ministeri de la Pau gestionava la guerra. En temps d’engany universal, va escriure Orwell, dir la veritat es converteix en un acte revolucionari.
Steve Bannon va ser un dels principals ideòlegs i estrategs de la victòria de Donald Trump el 2016. Va tenir una ocurrència que defineix el personatge i l’estil de fer política, utilitzant el neollenguatge que confon la gent no informada. Va dir que “la foscor és bona”. Va ser acomiadat de la Casa Blanca, condemnat per desacatament al Congrés a quatre mesos de presó i es va establir un temps a Itàlia com a consultor de grups de l’extrema dreta de tot Europa.
Va assessorar el Brexit, que fou un paradigma del triomf de la mentida. En la campanya del 2016, Jeremy Hunt, aleshores ministre d’Exteriors britànic i avui ministre d’Hisenda, va comparar la Unió Europea amb les presons soviètiques. Boris Johnson i Nigel Farage recorrien les ciutats britàniques amb el clàssic autobús vermell de dos pisos en el qual constava un gran rètol en què es podia llegir amb lletres molt grosses que el Brexit comportaria la recuperació de 350 milions de lliures setmanals que s’invertirien en el sistema públic de salut. Era mentida.
L’endemà de la victòria del Brexit, Johnson va dir sense immutar-se que havia estat un error. Al cap de dos anys i després d’una contundent victòria electoral que reivindicava les falsedats plantejades en el referèndum, va anunciar la dimissió arrossegat paradoxalment per les mentides. Un informe dels Comuns posterior declarava que Johnson havia mentit deliberadament al Parlament en cinc ocasions.
El diable és el pare de la mentida, escriu sant Joan, i desorienta el gran públic amb veritats alternatives com les que va qualificar la consellera de Trump, Kellyanne Conway, el mateix dia de la presa de possessió del president al comparar el nombre d’assistents a la inauguració de Trump amb la d’Obama. La portaveu no va resistir la càrrega de la prova. Les imatges mostraven la mentida.
Passejar-se pels mitjans sense dades fiables és un perill per a la convivència i la llibertat
No hi ha mans innocents ni en la política ni en el periodisme. En campanya electoral es diuen moltes falsedats, però si els fets demostren una mentida, gran o petita, cal denunciar-ho. La postveritat és el prefeixisme, afirma Timothy Snyder en l’agut assaig Sobre la tirania . Si ens basem en fets incerts, insegurs i falsos per fer política podem danyar severament la convivència i espatllar el sistema democràtic. La mentida porta a l’autoritarisme.
Passejar-se pels platós de televisió i plataformes diverses sense dades fiables és un perill que convé denunciar. La funció del periodisme és precisament explicar les coses que passen amb la màxima fiabilitat possible, sabent que no existeix ni l’objectivitat ni la neutralitat absoluta. Però atenir-se als fets és el primer pas per conèixer la realitat. El problema més inquietant del nostre temps és la indiferència a la veritat o a tot el que sigui versemblant. També a les tendències en el periodisme de tots els temps de provocar que passin coses en comptes d’explicar clarament les que realment estan passant. El periodisme profètic és desmentit molt de pressa pels fets.
Tota campanya electoral conté molts impactes emocionals, propaganda, promeses fantasioses i crítiques dures als adversaris. El polític pot tenir la pretensió que tot s’hi val i que pot arremetre contra els mitjans que considera hostils i contra el que qualifica com a notícies falses dels contrincants.
Seria molt útil en els debats i en les entrevistes electorals disposar d’un detector de mentides que saltés immediatament quan es detecta una falsedat. El fact checker de The Washington Post va descobrir més de deu mil falsedats els tres primers anys de la presidència Trump. Era quan governava amb tuits matiners pensant que la veritat consistia a contraatacar els que li portaven la contra. Les enquestes el donen favorit per ser el candidat republicà. Les mentides massives són el preludi de les guerres. Es poden combatre amb informació contrastada.
Lee también
