Un Vida més enllà dels festivals

El Vida Festival ha fet un any més en el seu paper de pot de les essències, per a tots aquells que encara associen la idea del festival amb la fugida de la ciutat, la convivència i el descobriment de nous artistes en un cartell que barreja noms internacionals amb bandes emergents. Més de 30.000 persones es van reunir entorn d’aquesta manera de fer i van acudir a les actuacions de Julieta Venegas, La Casa Azul, Suede, Niño de Elche i Socunbohemio. Concerts entre bales de palles, foodtrucks i pins de mil colors sota els quals es podia veure moltes famílies senceres, com a la zona d’ El Niu.

“En podríem treure molt més rendiment econòmic, però creiem que és necessari no créixer i ser sostenibles”, afirma Daniel Poveda, director del festival, satisfet per haver venut una vegada més tot l’aforament. En aquest sentit, ha explicat que no es plantegen créixer en vertical, sinó “en horitzontal”, amb la promoció d’artistes novells durant tot l’any. “Molts festivals grans no han pogut tenir Rosalía ni Rigoberta Bandini al seu cartell”, recorda, com a prova de l’èxit de la seva aposta.

“En podríem treure més rendiment, però creiem que és necessari no créixer i ser sostenibles”

Un altre concepte de festival que va atreure a la Masia d’en Cabanyes de Vilanova i la Geltrú un públic sobretot local, com va tornar a quedar palès aquest dissabte en la clausura de l’esdeveniment. Ven’nus va obrir la jornada passades les 17 hores, seguida de la canària Valeria Castro, que, amb veu íntima i esquinçada, va silenciar l’escenari de La Barca i va dotar el festival de proximitat, com van fer després Ernest Crusats, ex La Iaia, i el brasiler Tom Bernardes.

Alhora, Queralt Lahoz va oferir la seva barreja de flamenc, coples i sons urbans encastats per una poderosa i personalíssima veu, amb què va interpretar els temes d’ Alto cielo, el seu últim EP. La de Santa Coloma, gorra, trenes i llarguíssimes botes de tacó, va demostrar la seva capacitat camaleònica per canviar de gènere amb la salsera De la cueva a los olivos, el rap de Con Poco i el reggaeton d’ En otro lugar.

La calma es va apropiar del recinte uns minuts fins que va arribar l’hora de Jorge Drexler, que viu un moment dolç després de rebre set Grammy llatins pel seu últim treball, Tinta y tiempo, en què col·laboren Rubén Blades i també C. Tangana. Precisament va ser Nominao, escrit amb el músic madrileny, el que va obrir l’actuació. “Quin lloc més bonic per tocar”, va dir l’artista a un públic feliç de tenir-lo davant. La gent va gaudir d’un concert alegre en què hi va haver temps per a clàssics com Universos paralelos Amb aquesta última Drexler va tancar una actuació d’una hora i quart, amb una dedicatòria a Bernardes ( Oh algo­ritmo), en què no es va oblidar de recordar que l’amor és El plan ­maestro.

La nit va agafar un caràcter indie amb els escocesos Glasvegas i el so distorsionat de Spiritualized, que havia d’actuar després. Mentrestant, La Cabana va acollir el funky flamenc dels granadins La Plazuela. Ritmes amables per a tots els públics com el pop electrònic de Dani i Hologramma i la sessió dj de Jungle, amb què estava programat el tancament del festival a altes hores de la matinada.

Prèviament s’esperava l’arri­bada de Pete Doherty (sí, l’ex de Kate Moss) al capdavant de The Libertines, la formació de garage rock que l’any passat va reeditar Up the Bracket, el seu disc debut del 2002. Combinació variada i atrevida per tancar una novena edició d’aquesta cita sota les estrelles sostenint la bandera d’un festival musical més enllà dels marges comercials.