El director de cinema José Luis Cuerda va fer broma en una ocasió sobre com n’es de difícil reconèixer-se amb el pas del temps a les xarxes socials, i assegurava que estava a punt de publicar una segona antologia dels seus tuits que titularia Em trobo molt canviat. He recordat la ironia del cineasta al veure que Marta Fernández ( Vox) acaba de ser escollida presidenta de les Corts d’ Aragó gràcies al PP i el primer que ha fet és tancar els seus comptes a les xarxes socials, on acumulava pensaments en els quals negava la violència de gènere o el canvi climàtic. I
en els que durant l’epidèmia de la covid mostrava la seva oposició a les vacunes i fins i tot rebutjava les mascaretes.
A Instagram va demostrar que tenia informació reservada, encara que es desconeix d’on procedia: “La covid 19 no és un virus de ratpenats: la Xina l’ha creat de manera intencional i premeditada”. Als opositors polítics els tractava amb un to que l’hauria d’haver desqualificat per presidir una institució, ni tan sols l’escala de veïns. Sobre Pedro Sánchez va escriure que era el “necessari cuc reptant perquè el Nou Ordre Mundial continuï amb la seva velocitat de creuer, ara ja supersònica”. I sobre la ministra d’ Igualtat, Irene Montero, va declarar que “només sap posar-se de genolls per grimpar”.
La presidenta de les Corts d’Aragó ha esborrat 3.300 tuits d’allò més esbojarrats
Els insults barroers, les acusacions sense base i les mentides conspiranoiques d’aquesta dama omplirien una prestatgeria. Un informàtic ha recuperat a Twitter més de 3.300 missatges seus d’allò més esbojarrats. I tot i sabent que Twitter és com un bar de copes a la matinada quan t’han abandonat els amics, és evident que Marta Fernández no compleix cap de les condicions mínimes de transversalitat, empatia personal i respecte a les opinions alienes, pròpies d’un càrrec institucional.
En qualsevol cas, crida l’atenció que li faltés temps per esborrar el seu historial a les xarxes. Segurament s devia avergonyir molt d’algunes de les coses que havia anat escrivint. Quan un no es reconeix en els seus missatges, acaba per no veure’s davant els miralls. Els polítics han d’actuar segons la seva consciència, el problema és quan els que exerceixen la funció pública la tenen seriosament perjudicada.
Lee también
