Urdangarin, camí de la llibertat
Cas Nóos
Després de la graduació de la filla arriba el divorci de la infanta
Fill i mare
Cinc anys poden ser molts o pocs en una vida. Per Iñaki Urdangarin (55), que aquest cap de setmana assisteix, a Ginebra, a la reunió familiar convocada amb motiu de la graduació i majoria d’edat de la seva filla, Irene, aquest període de temps ha inclòs l’entrada i sortida de presó i la ruptura del seu matrimoni amb la infanta Cristina.
El 18 de juny no és una data per celebrar, però sí que és la de l’inici del compte enrere de la condemna que Iñaki Urdangarin va començar a complir, avui fa cinc anys, quan va ingressar a la presó de Brieva ( Àvila). En l’actualitat, gaudeix del règim de llibertat condicional; és lliure, però no del tot, ja que fins que a l’abril no es compleixin els cinc anys i deu mesos a què va ser sentenciat, qualsevol delicte menor el tornaria a presó.
La condemna de cinc anys i deu mesos pel cas Nóos no s’acaba formalment fins a l’abril del 2024
En una primera sentència, dictada el 17 de febrer del 2017, Urdangarin va ser condemnat a sis anys i tres mesos de presó per malversació, prevaricació, frau a l’ administració, dos delictes fiscals i tràfic d’influències en el cas Nóos, però finalment la pena es va rebaixar a cinc anys i deu mesos. El 18 de juny del 2018, el marit de la infanta Cristina va ingressar al mòdul d’homes de la presó de dones de Brieva, on era l’únic intern. Un any i tres mesos després, el setembre del 2019, va sortir per primera vegada de la presó per fer, tres dies a la setmana, tasques de voluntariat a la residència Don Orione, un centre ubicat a Pozuelo de Alarcón (Madrid) dedicat a l’atenció de persones discapacitades, on acudia recorrent, en viatge d’anada i tornada, els 100 quilòmetres que separen la presó del centre. El permís es va truncar amb la pandèmia i Urdangarin no va sortir de la presó ni va rebre visites, entre el març i el desembre del 2022. Anteriorment, la infanta Cristina el va anar a veure algunes vegades, però el reclús no va sol·licitar cap visita íntima.
Després del final de les mesures del confinament, Urdangarin va demanar el trasllat al centre de reinserció Melchor Rodríguez García d’Alcalá de Henares (Madrid), i va ampliar el voluntariat per anar cada dia a la residència Don Orione. Al centre d’Alcalá, on va ser dos mesos, es va sotmetre a un programa de reinserció per delictes econòmics.
Després de ser-li concedit el tercer grau penitenciari o règim obert, Institucions Penitenciàries va autoritzar el seu trasllat a la presó de Zaballa ( Àlaba) després d’acreditar que tenia una oferta de treball a Vitòria, a més d’arrelament social, ja que en aquesta ciutat vivien (i viuen) la seva mare i algun dels seus germans. L’1 de març del 2021 va deixar el centre d’Alcalá per ingressar a la presó alabesa, on va complir condemna en règim obert i on dormia de dilluns a dijous, mentre que el cap de setmana residia a casa de la seva mare, Claire Liebaert. El mes de juny del 2021 se li va concedir el règim obert i ja no va haver de tornar a dormir a la presó.
Des del març del 2021 al març del 2022, quan va obtenir la llibertat condicional, Urdangarin va treballar al despatx d’assessoria fiscal Imaz&Asociados, a Vitòria, on va conèixer Ainhoa Armentia, amb qui va iniciar una relació sentimental que va sortir a la llum el mes de gener del 2022, quan la revista Lectures va publicar unes fotografies de la parella passejant de bracet a Bidart ( País Basc francès). Urdangarin, que aquests anys ha fet un curs de gestió esportiva, va fer un intent de buscar feina al FC Barcelona, però fins ara no hi ha aconseguit un càrrec laboral. Continua vivint a Vitòria a casa de la seva mare i ja no amaga la relació amb Ainhoa, tot i que encara no s’ha fet públic el divorci de la infanta Cristina.
Iñaki Urdangarin ha recuperat la relació amb els seus fills, danyada més per la separació matrimonial que per l’ estada a la presó, i sol viatjar a Barcelona per assessorar el seu fill Pablo, que ha seguit els seus passos en l’handbol. La reunió familiar d’aquest cap de setmana a Ginebra, sense cap imatge amb la infanta Cristina, i menys encara al costat del rei Joan Carles, certifica com ha canviat la vida d’ Urdangarin, ja lluny del seu temps de flamant duc de Palma.