Dimarts, Ada Colau va anar al Cafè d’idees de TVE, on la va entrevistar Gemma Nierga amb la seva habitual simpatia. Va ser durant aquest interviu que l’encara alcaldessa en funcions va fer una proposta que, segons ella, és una “fórmula imaginativa” i alhora “pragmàtica i realista”. Va oferir a Jaume Collboni i Ernest Maragall un pacte a tres bandes per alternar-se en l’alcaldia de Barcelona durant els pròxims quatre anys.
L’oferta de Colau és a l’altura del seu reconegut enginy. Planteja que Maragall sigui alcalde durant el primer any de mandat. Després d’aquest primer any, l’alcaldia de la ciutat l’assumiria ella durant el següent any i mig. Per rematar-ho, durant l’últim tram de legislatura l’alcalde seria Collboni, un altre any i mig.
És ben bé allò que “qui parteix i reparteix es queda la millor part”, com dirien a Cites Barcelona. ¿Colau i Collboni un any i mig cadascun i Maragall només un? I això que en lloa “la trajectòria llarga que té” i “la formació política que representa”. Si no li hagués reconegut aquestes virtuts, ni un mes d’alcaldia li hauria concedit.
Sembla però que, per dir-ho de manera elegant, Collboni i Maragall contemplen l’oferta amb cert escepticisme. Trias, evidentment, s’ho mira amb displicència, no sé si fingida o no. El número tres de la seva candidatura, Jordi Martí Galbis, diu que és un “pacte de perdedors”.
Deu pensar que és una oferta que ni Maragall ni Collboni podran rebutjar
Jo no m’ho prendria amb gaire displicència, perquè les capacitats de Colau per als jocs malabars són prou conegudes. Ves que no sigui capaç de, per millorar la proposta, fer-se seva la reflexió de l’analista polític Francesc Abad, que, just quan l’alcaldessa va anunciar a Collboni i Maragall la seva oferta d’alcaldia rotatòria, va comentar:
–¿En dies alterns?
Lee también
