El misteriós cas de Reyes Maroto
EL PATI DIGITAL
Entre sondejos agònics que omplen d’emoció futbolera l’última setmana de campanya i sofisticades anàlisis sobre el que ve, dues imatges van ser tendència ahir a les xarxes socials: la falòrnia sobre la brutícia a la plaça Mayor de Madrid després del multitudinari míting central de Més Madrid de dissabte, i les cues per veure José María Aznar a Múrcia anunciant l’ Apocalipsi. Les fotos de la brutícia de la plaça Mayor no eren el resultat del míting de Mónica García i Rita Maestre, sinó de la visita del Celtic de Glasgow per disputar un partit de Champions, però que les viralitzessin comptes de dreta i ultradreta indica que el potent acte de Més Madrid va causar inquietud i coïssor als seus rivals.
Es té com un fet cert que l’assistència als mítings parla més de la salut orgànica dels partits i del seu múscul organitzatiu que de les expectatives de vot que tenen, però des que es va trencar el bipartidisme passa que les noves formacions no disposen dels bastidors orgànics de les seves predecessores, així que el seu poder de convocatòria sí que parla de l’ambient. I fins i tot en els vells partits es donen singularitats en les quals cal apreciar aromes del moment. Així, l’èxit d’Aznar a Múrcia no només certifica la condició de favorit del PP a la regió sinó que a més assenyala que la seva militància secunda el discurs tremebund de l’expresident, alineat amb el trumpisme d’Isabel Díaz Ayuso, i abjura del moderantisme non nato d’Alberto Núñez Feijóo.
En el cas del subjecte polític més estrany d’aquesta campanya, la vicepresidenta Yolanda Díaz –que recorre el país donant suport a llistes d’ Unides Podem i de formacions susceptibles d’unir-se al seu projecte de generals–, els seus mítings sempre estan freqüentats, i això ha desencadenat un sainet entre bambolines, ja que els líders de Podem que visiten les mateixes places s’escarrassen en estratègies que impedeixin la comparació. Sobretot després que, a l’inici de campanya, l’acte central de Podem al barri madrileny d’ Orcasitas reunís tot just unes desenes de persones mentre, a la mateixa hora, IU aglutinava un miler a Mieres al voltant de Díaz.
Però el veritable misteri d’aquesta campanya són les imatges de desolació que circulen per missatgeria i xarxes socials en els actes de la candidata del PSOE a l’alcaldia de Madrid, l’exministra Reyes Maroto. Ja sigui ballant amb ballarins brasilers o fent un míting dalt d’una caixa a Moratalaz o Puente de Vallecas, al seu voltant no sembla haver-hi mai més de vint persones.
Aquest desemparament no parla de les seves expectatives de vot –no són espectaculars, però tampoc dramàtiques– ni de la fortalesa de les agrupacions municipals socialistes, sinó que suggereix que aquestes li han donat l’esquena. Si fos així, Covadonga Tomé, la candidata de Podem a la presidència del Principat d’Astúries, ja no és l’única que aquest 28- M es presenta per unes sigles que la detesten i que fan tot el possible perquè ho notem.