L’OTAN destaca sovint que, si l’objectiu de Rússia quan va envair Ucraïna era tenir menys OTAN a la seva frontera, ha aconseguit exactament el contrari: més OTAN. Catorze mesos després de l’inici de la guerra, l’ Aliança Atlàntica té un soci més, Finlàndia, i 1.700 quilòmetres més de límits comuns, xifres que augmentaran a mesura que Istanbul doni llum verda a l’ingrés de Suècia. Una cosa semblant, tot i que menys quantificable, està passant amb la integració d’ Ucraïna a la gran família europea.
Una setmana crucial per a la diplomàcia i l’acció militar al camp de batalla, la Unió Europea es disposa a multiplicar l’activitat per reforçar l’aïllament de Rússia, estendre la seva visió de la guerra (“hi ha un agressor, Rússia, i una víctima, Ucraïna”, “el que estan en joc són els principis i valors europeus”...) i atreure aliats per a la causa de Kíiv, personificada en la tenacitat de Volodímir Zelenski, que continua de gira per Europa després d’haver estat guardonat diumenge amb el premi Carlemany per la seva defensa dels valors europeus.
La UE va a les cimeres internacionals que aquesta setmana tindran lloc a Reykjavík, on demà es reuneix el Consell d’Europa, i a Hiroshima, on s’han citat els líders del G-7, amb l’objectiu de promoure “dos principis clars”, va dir ahir la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen. D’una banda, la necessitat de “continuar donant suport a Ucraïna tot el temps que sigui necessari” i, d’altra banda, acordar que no es decidirà “res sobre Ucraïna sense Ucraïna”.
“Res sobre Ucraïna sense Ucraïna”, diu Von der Leyen, que demana a la Xina que treballi amb Zelenski
En aquest sentit, Von der Leyen espera que hi hagi un “fort suport” al pla de pau de Zelenski “per a una pau justa i duradora”. Creat el 1949 a fi de vetllar per la democràcia i l’Estat de dret al continent, el Consell d’Europa va expulsar l’any passat Rússia com a resposta per la invasió d’ Ucraïna, però entre els seus socis hi ha països que s’han demostrat sensibles als arguments de Moscou, com Sèrbia i Hongria, a més d’alguns de l’antiga òrbita soviètica. Amb la vista a l’objectiu d’eixamplar l’aliança occidental i aïllar Moscou, la iniciativa del G-7 de convidar a la cimera el president de la Unió Africana (i no com es feia altres vegades individualment Sud-àfrica, el Govern de la qual es declara “no-alineat” però és sospitós d’haver enviat armes a Rússia) es veu com una oportunitat per impulsar la visió occidental de la guerra. La mateixa ofensiva diplomàtica van dur a terme el cap de setmana els ministres europeus d’ Exteriors durant la reunió a Suècia amb els homòlegs de la regió indopacífica.
La reivindicació d’una veu forta de Kíiv en una hipotètica taula de negociació amb Moscou es produeix al començament de la visita a Europa d’un representant de la Xina, que aquesta setmana té previst reunir-se amb els Governs d’ Ucraïna, Rússia, Alemanya, Polònia i França per impulsar “un arranjament polític”. “ Esperem que la Xina exerceixi un paper positiu per convèncer Rússia que posi fi a aquesta agressió i respecti la Carta de les Nacions Unides”, va dir el president del Consell Europeu, Charles Michel, en una conferència de premsa conjunta amb von der Leyen.
Les cimeres del Consell d’Europa i el G-7, ocasions per reforçar el suport polític i militar a Kíiv
Mentrestant, Brussel·les continua amb l’estratègia perquè Rússia reti comptes davant la justícia i compensi Ucraïna també econòmicament. Així, Von der Leyen defensarà a Reykjavík la creació d’“un tribunal específic” per jutjar Rússia pel crim d’agressió semblant, una iniciativa en línia amb la reiterada demanda de Zelenski d’engegar una cosa semblant al procés de Nuremberg creat per jutjar els líders del nazisme. La UE també defensarà la creació d’un registre de danys a la Haia per recopilar informació sobre la destrucció causada per les tropes russes. “Serà un bon primer pas” per aconseguir que Rússia pagui “compensacions” als ucraïnesos, va dir la presidenta de l’Executiu comunitari.
El G-7, per part seva, es coordinarà per tapar els forats legals que permeten a Moscou evadir part de les sancions econòmiques a què està sotmesa des de l’inici de la invasió, mentre que la UE es planteja anar un pas més enllà, vetant les exportacions de béns a tercers països si hi ha proves que el destí final és el mercat rus. En l’àmbit intern europeu, Von der Leyen i Michel van insistir que és necessari que la promesa de donar suport a Ucraïna “el temps que sigui necessari” es transformi en una garantia de suport financer més enllà del 2023 i l’acceleració de la tramesa de material militar.
Al desembre, els líders europeus es pronunciaran sobre la petició de Kíiv d’obrir negociacions d’ingrés al club i la sensació a Brussel·les és que la resposta només pot ser positiva. Per demostrar el compromís amb l’ampliació, la Comissió Europea va incloure ahir Ucraïna, Moldàvia i altres països candidats al seu informe de previsions econòmiques de primavera.