“El festival d’ Eurovisió perviurà anys, i desitjo que sigui Mundial”
Tinc 44 anys. Soc de Sabadell i visc a Barcelona. Soc periodista, productor de Estic casat fa onze anys amb en Xavi. No tenim fills, i sí un llebrer, Política? Igualtat d’oportunitats, diversitat d’opcions. Creences?
Eurovisió ja té llibre
El Festival de la Cançó d’ Eurovisió és l’espectacle d’entreteniment més gran del món: 161 milions de teleespectadors (aquí 50% de quota de pantalla), vuit-cents periodistes, cent mil visitants a Liverpool..., on avui arriba a la 67a edició. L’ Eurofestival relliga les televisions d’Europa i cada any se supera en tecnologia, ambició i espectacle. M’ho explica el col·lega Jordi Ramos: sap més que ningú d’aquest popular esdeveniment i ho explica al llibre Eurovisió (Columna), acabat de publicar amb pròleg de Nina. Li pregunto a Ramos com són els eurofans i em parla dels que arriben a Liverpool: de 20 a 40 anys, homes, classe mitjana alta... I jo sé que el genuí eurofan és ell: extravertit i afable, viatger i sibarita, i entusiasta amant dels viatges, la bona taula i la gent: de la vida!
La millor cançó de la història d’ Eurovisió?
Glow , dels noruecs Madcon (2010, Oslo): no competia, va amenitzar una pausa de l’edició amb un flashmob per tot Europa.
I la pitjor?
Ping pong , de Sameyach (2000), Israel.
I la millor de les enviades per Espanya?
Pastora Soler va cantar fabulosament Quédate conmigo (2012).
I la pitjor?
Un Bloody Mary, por favo r (2006), de les Ketchup.
Quantes vegades ha guanyat Espanya?
Només el 1968 amb el La, la, la de Massiel, i el 1969 amb el Vivo cantando de Salomé ex aequo amb tres cançons més.
Per què no ens voten més?
Caldria portar cançons millors.
Però intervé la geopolítica...
Condiciona però no determina: si una cançó sobresurt, s’imposa.
La guerra a Ucraïna...
Quedarà on li correspon, la cançó d’ Ucraïna és pitjor que la de l’any passat.
I Espanya què farà?
Blanca Paloma defensarà bé Eaea i quedarà entre la 5a i la 10a posició.
No com ¿ Quién maneja mi barca ?
Va ser un trauma, zero punts! Blanca Paloma reivindica Remedios Amaya. Espanya segueix ferma a no emprar l’anglès.
Preferim aflamencar.
Eaea és buleria, precisa Blanca Paloma.
Què ens en diria Uribarri?
Beneiria la cançó adoptada per TVE.
Per què en sabia tant Uribarrri?
Feia trucades i aconseguia bones dades.
Recorda la seva primera Eurovisió?
Vaig veure completa la de Sergio Dalma amb Bailar pegados (1991): quin impacte!
Ja és un clàssic.
Continuem cantant-la a casa i als karaokes!
Què va sentir vostè?
Fascinació, interès, atracció.
Veia molta televisió?
Molta, encara que els meus pares l’apagaven a l’hora de dinar en família.
Quins temps, els pares manaven.
Des d’aleshores vaig somiar treballar un dia a la tele. I per això vaig fer Periodisme... i així vaig descobrir la ràdio, que em va enamorar.
Què el va enamorar més de la ràdio?
La producció, aconseguir el millor per a un programa. Vaig somiar ser un dia productor d’un gran programa de ràdio.
Ho fa: El món a RAC1 de Jordi Basté.
Comparteixo amb ell la seva passió per explicar el món. I a aquest somni complert sumo ara el d’informar d’ Eurovisió!
Qui guanyarà aquesta nit?
Tattoo , de Loreen, per Suècia, amb una escenografia espectacular. Encara que Finlàndia està molt forta amb Cha cha cha , de Kaarijá, per trapella i gamberra.
Que en sap de cantar?
Al meu cotxe, coreografia inclosa, amb la meva llista de Spotify amb eurocançons.
Quines tres eurocançons destacaria?
Euforia , de Loreen. Toy , de Netta. I, sobretot, sempre Dime , de Beth.
Sobretot... per què?
Perquè la meva primera roda de premsa com a periodista va ser la de la seva presentació des d’ OT com a cantant enviada a Eurovisió. M’apassiona Dime ! La canto.
No és a la llista Baila el chiki chiki ?
Com a eurofan em vaig enfadar, era un boicot dels enemics de l’ Eurofestival!
I avui ho veu diferent?
Veig que va ser una humorada que va resultar un revulsiu perquè TVE tornés a prendre’s l’ Eurofestival més seriosament.
Com ha evolucionat el festival d’ Eurovisió en els seus 67 anys de vida?
De ser un esdeveniment de butxaca a macroespectacle massiu, de centrar-se en la cançó a la magnificència dexou visual.
Què aporta al món l’Eurofestival?
Música variada, una evasió intergeneracional... i una gran finestra oberta a un món de llibertat i diversitat.
Una iconosfera gai?
No únicament, encara que també! Mostra un món de tolerància, on es respecta el que tu siguis. L’ Eurofestival viurà molts anys, i confio que un dia sigui mundial!
Com recomanaria que mirem aquesta nit el 67è festival d’ Eurovisió?
Amb amics, picant alguna cosa relacionada amb el país amfitrió o Ucraïna. I amb respecte! Com a eurofan , Eurovisió m’importa! Així que exigeixo respecte.
Res de mofes.
És una cosa important. Cada any el veiem al saló de casa meva decorat de banderes de paper de tots els països competidors, les encarrego a color en una copisteria.
I quan acabi la gala, què?
A ballar, al local d’un amic disc-joquei ; em veu entrar i em punxa Dime , de Beth... I demà estaré de baixada: faltarà tot un any per a la següent Eurovisió.