Amb motiu del dia internacional de les Dones, al març el Govern escocès va encarregar a la baronessa Kennedy of the Shaws, membre de la Cambra dels Lords, un informe sobre el comportament misogin que molts homes tenen en públic.
Amb els resultats damunt la taula, el Govern ha preparat un seguit de propostes de llei que inclouen coses tan assenyades com il·legalitzar les floretes que els homes diuen pel carrer (em pensava que feia anys que, nord enllà, aquestes coses havien desaparegut) o “arrambar l’api en un lloc concorregut”. Aquestes normes només s’apliquen als homes; amb les dones no fan servir la mateixa vara de mesurar perquè, diuen els impulsors, “aquesta mena de comportaments escandalosos impedeixen que les dones s’integrin totalment en la societat”. I jo que recordo amb una incòmoda fascinació les moltes vegades que (als anys setanta, vuitanta i noranta), quan una noia t’acostava la cara per saludar-te amb un petó, abans que els seus llavis t’arribessin a la galta, avançava la pelvis per refregar-te-la contra la teva. En recordo sobretot una, que ara és diputada.
Set anys de presó per als que es vanin de les seves aventures sexuals
La proposta escocesa més interessant és la que castiga les “converses sobre dones, en veu alta i amb descripcions sexuals, que les puguin sentir altres persones”. El Daily Express ho titula així: “Els homes que parlin de les seves aventures sexuals en públic amb els amics poden ser castigats amb set anys de presó”. No puc acabar aquesta columna sense un record cap al torero Luis Miguel Dominguín. El 1953, Ava Gardner –publicitada com “l’animal més bell del món”– va conèixer Dominguín. Diuen les cròniques que, després de la tòrrida primera nit de fornici, el torero es va llevar i es va vestir. “¿On vas?”, li va preguntar ella. “A explicar-ho als amics”, li va contestar ell. Ara li caurien set anys de presó només per insinuar-ho.
Lee también
