En una escena de la primera temporada de The crown, el dia de la coronació de la reina Isabel II el 1953, el duc de Windsor, veient les imatges de la cerimònia per la televisió, exclama: “Qui vol transparència quan pots tenir màgia? Qui vol prosa quan pots tenir poesia?”.
Té la monarquia anglesa un ritme poètic que dona musicalitat mentre combinen la pompositat amb l’harmonia fins i tot afegint la sorprenent virtut del silenci.
Dissabte ens vam ficar en directe en una sèrie medieval on tot és fal·laç i només la ficció sembla veritat. Fins i tot el carruatge d’aquestes Ventafocs reials estava tirada per sis cavalls, però amb aire condicionat, calefacció i finestres elèctriques. La ficció de l’edat mitjana i la realitat de Christopher Nolan en una corona enroscada literalment al cap del rei Carles, que la va ostentar amb més sobrietat que la reina Camil·la. ( Pobra dona, que suportava la corona com el funambulista del circ que aguanta una barra amb dos ciclistes al seu cap.)
La monarquia és fàcil de parodiar, sobretot quan pretén ser veritat
La monarquia és fàcil de parodiar sobretot quan pretén ser veritat o mostrar modernitat. Les aventures de Harry i Megan són l’insubstancialitat de la monarquia o els sincers badalls durant la coronació de Lluís, el net més simpàtic ergo menys monàrquic de la família. Quan el món somreia amb la bellesa i la proximitat de Diana de Gal·les estava convertint el p alau de Buckingham en un pati d’esbarjo. “M’agradaria ser el teu tàmpax” va ser la conseqüència d’un matrimoni erroni, forçat per la reina, que va situar la reialesa a la mateixa alçària que els seus súbdits. Va sobreviure Camil·la a Diana i, malgrat portar la corona com ho faria Míster Potato, els britànics ja saben que la malvada madrastra en veritat és el més semblant al que desitgen els monàrquics.
Si la reialesa pretén ser com nosaltres, les inviolabilitats tenen encara menys sentit, la desmesurada vestimenta dels casaments ja no semblarà una passarel·la del 080 per als plebeus i la portada dels diaris d’ahir serà pura conya. Es cridarà que el rei va en pilotes, el poble no entendrà tanta pompa i la carrossa es convertirà en carbassa. I és que de tant voler ser lacais es comença a percebre que The crown efectivament només és una sèrie de ficció.
Lee también
