Els supervisors bancaris vigilenles fuites de dipòsits a cop de clic

Les crisis recents de Silicon Valley Bank ( SVB) als Estats Units i de Credit Suisse a Suïssa han mostrat la solidesa dels bancs espanyols i europeus per suportar l’embat, però han deixat un element de preocupació entre els supervisors: la digitalització de la banca i les xarxes socials són capaces de provocar fugues de dipòsits a velocitats impensables fa anys, suficients per enfonsar un banc en qüestió d’hores.

En un acte de Fundació La Caixa celebrat divendres a Madrid, el vicepresident del BCE, Luis de Guindos, va avisar a propòsit de SVB i Credit Suisse de “la rapidesa amb què pot buidar-se un banc” en temps de digitalització. Uns dies abans, havia insistit en el mateix assumpte: “Amb dos clics pots canviar un dipòsit d’un lloc a l’altre i això, juntament amb les xarxes socials, són elements innovadors que cal que tinguem en consideració”.

Els directius delBanc d’Espanya analitzen el fenomen als fòrums internacionals

Les seves paraules es refereixen al que va passar al març al sector bancari a nivell internacional. En el cas de SVB, el banc va patir retirades de dipòsits per prop de 20.000 milions de dòlars en dos dies i els reguladors van actuar quan estaven a punt d’evaporar-se 40.000 milions més. A Credit Suisse, la setmana entre el 13 i el 17 de març, les retirades es van acostar als 35.000 milions d’euros.

“Ara les crisis són silencioses. Un banc es pot estar dessagnant i no veus cues a les oficines”, indiquen des d’una de les grans entitats espanyoles. La imatge dels clients que retiren els diners a les sucursals ja forma part del passat, i també la possibilitat que el banc tanqui la porta i guanyi temps.

Ara la clau és la liquiditat, en què els bancs espanyols estan millor que la mitjana de la zona euro

El cibercorralito no existeix, però els supervisors no renuncien a implementar algun tipus de mesura. “És una cosa que efectivament s’està analitzant a l’entorn de supervisió de Basilea. S’estan començant a plantejar les decisions que puguin extreure’s d’aquests elements”, indica Ángel Estrada, director general d’ Estabilitat Financera del Banc d’Espanya.

Estrada, membre del consell d’administració de l’ Autoritat Bancària Euoropea ( EBA), avisa que “les taxes de sortida són significativament superiors a les vistes anteriorment en casos recents”, si bé “es refereixen als dipòsits en concret” i mostren “la importància de diversificar la base de dipositants”.

SVB i Credit Suisse van patir retirades de dipòsits per més de 50.000 milions en pocs dies

Els bancs espanyols estan tranquils en aquest últim aspecte. Des de l’associació d’antigues caixes d’estalvis CECA afirmen que “no s’ha percebut retirada de dipòsits” i des de la de bancs AEB la seva presidenta, Alejandra Kindelán, va destacar aquesta setmana l’alta diversificació del passiu, que es troba, a més, molt repartit entre particulars.

Guindos s’ha mostrat partidari de reforçar els mecanismes de liquiditat per assistir amb velocitat un banc en conflictes. Per a les entitats, una solució preventiva seria la d’incloure als contractes amb els nous dipositants algun tipus de clàusula que obligui a preavisos o a espaiar les sortides de capital.

Luis de Guindos avisa que la novetat és en “la rapidesa amb què pot buidar-se un banc”

Juan Manuel Cendoya, vicepresident de Santander Espanya, va al·ludir en un article recent a la manera amb què les xarxes socials poden propagar a tota velocitat un pànic bancari. “Han demostrat la seva capacitat per viralitzar i estendre notícies i simples rumors fins a punts de no-retorn en tot just uns minuts”, indica.

Fa anys que els bancs espanyols reforcen el capital entre exigències del BCE, però l’última crisi de confiança a nivell europeu ha demostrat que ara la paraula clau és la liquiditat. L’oxigen per respondre a una emergència. “Moltes vegades, el problema que es pot tenir és de liquiditat i no de capital”, afirma Kindelán.

El capital dels bancs espanyols de bona qualitat supera en 60.000 milions les exigències del BCE després que l’any passat es realitzessin provisions per 16.000 milions. Pel que fa a la liquiditat, l’AEB calcula que els bancs espanyols es troben de mitjana en millor posició que els europeus, amb una ràtio d’un 171%, cosa que els donaria capacitat per afrontar sortides de dipòsits durant més temps, contra la mitjana d’un 165% de la zona euro. En aquest càlcul, un 100% equival a suportar 30 dies sense liquiditat.

Els bancs reclamen a la Comissió Europea que el mecanisme d’eventuals rescats en què treballa ofereixi prou liquiditat en cas de necessitat. Brussel·les està revisant el que es coneix com CMDI ( Crisis Management and Deposit Insurance), que inclourà mesures per pal·liar el cop d’eventuals crisis bancàries.