Els que tinguin el privilegi de veure l’obra amb què la immensa Núria Espert diu que s’acomiada de l’actuació –i tant de bo no sigui així– percebran un to familiar en l’elenc. Una de les actrius del repartiment és Vicky Peña, filla de Montserrat Carulla i Felipe Peña; al costat hi té Miranda Gas, filla seva i del director de l’obra, Mario Gas; una altra actriu, Candela Serrat, és filla del cantant. El carisma d’Espert i la coincidència d’aquestes destacades integrants de diverses nissagues de l’espectacle català infonen al muntatge de La isla del aire un caire significatiu, una mena de concentració d’història.
Els espectadors de cinema i sèries televisives poden trobar aquests dies altres exemples similars. A Los tres mosqueteros, el paper d’Athos l’interpreta Vincent Cassel, fill d’aquell simpàtic actor francès anomenat Jean-Pierre Cassel, que en una altra versió de la mateixa novel·la va ser el rei Lluís XIII. Milady és Eva Green, filla de Marlene Jobert. A la sèrie Todos quieren a Daisy Jones, encarna la cantant protagonista Riley Keough, neta d’Elvis Presley. A Fauda hi apareix com a policia Laura Smet, filla de Johnny Halliday.
M’he fixat en aquests casos quan es parla molt de nepo babies, introduint el concepte negatiu de nepotisme a propòsit de les facilitats que estan tenint fills i filles de models i altres famosos i famoses per accedir a l’aparador del famoseig.
Davant aquest món, toca matisar. Les dinasties professionals (en teatre, literatura, música, art i galerisme, medicina, advocacia, esport, empresariat...), que sempre han abundat, són una altra cosa. Tenen a veure amb la possibilitat de viure des de petit un ambient de treball, conèixer-lo a fons i aprendre a estimar-lo.
Viure des de petit un ambient de treball, conèixer-lo i estimar-lo, no és nepotisme
Constitueix un avantatge per als que l’experimenten? Potser sí, i un privilegi; però de vegades també una responsabilitat, i una manera d’integrar a la societat vocacions que aporten la memòria viscuda d’una disciplina.
En el meu cas pertanyo a una tercera generació familiar molt orientada al periodisme i el món del llibre (i que, per al meu orgull, ja té continuïtat). Haurien estat iguals la meva vida i la meva feina si no ho hagués viscut a casa, si no hagués vist el meu pare escriure les seves obres i no m’hagués portat per Sant Jordi a recórrer les llibreries i a aquella tertúlia literària que freqüentava? Sospito que no, encara que, no se sap mai.
Lee también
