La voluntat de compartir un article va portar Jorge Trías Sagnier a crear inintencionadament el grup de WhatsApp que de seguida va tenir més d’un centenar de participants. El Jorge va morir l’abril passat, però “Mis queridos amigos” continua molt actiu, i les intervencions d’advocats, politòlegs, arquitectes i altres professionals dels dos sexes, nombrosos melòmans, i fins i tot algun prestigiós exambaixador i exministre d'un país estranger el converteixen en un notable focus d’idees i de contacte Barcelona-Madrid.
El Jorge va ser un personatge de categoria: com a advocat, va aconseguir una sentència històrica que va donar peu a la reforma del Codi Penal, al defensar la causa de Violeta Friedman contra el nazi Léon Degrelle. Com a polític, va participar en iniciatives centristes catalanes, va ser diputat del Partit Popular i també qui va denunciar el 2013 les maniobres de Bárcenas. Com a escriptor, se li deuen diversos llibres de poesia i de no-ficció.
El record de Trías Sagnier els continua convocant
Els amics del Jorge, entre els quals figuren els nombrosos integrants de la seva àmplia família, disten d’haver-lo oblidat. Al gener es va celebrar un dinar homenatge, en el qual Patricia Weisz Friedman va parlar de la memòria de la Xoà. Abans-d’ahir es presentava al Cercle del Liceu el seu poemari pòstum, Buscando a Dios, publicat a Huerga&Fierro per gestions de l’entregada i eficaç Tatiana Garí, companya dels seus últims anys.
Profund i elegant, simpàtic amb un punt murri, el Jorge desprenia un peculiar magnetisme. Dilluns el seu germà Miguel va recordar que era alhora un home de fe i un amant de l’amor (es va casar tres vegades per l’Església). Jo pensava que era catòlic en el sentit exposat per l’historiador Jacques Barzun: una vivència de família i tradició cultural, que no exigeix gaire però no abandona, una forma assossegada de transcendència. Buscando a Dios mostra que les creences de l’amic enterrat a Poblet eren molt més profundes.
Lee tambiénLectura de la Corona
