El rei emèrit, amb 85 anys, ha decidit passar cinc dies a Sanxenxo la setmana que ve, la qual cosa no hauria d’escandalitzar ningú. Des de fonts pròximes al palau de la Zarzuela s’ha fet arribar que no tenien coneixement previ de la visita, ni havia sol·licitat autorització explícita.
.
En l’última estada al seu país, Joan Carles de Borbó es va comprometre davant el seu fill, Felip VI, després d’una tensa reunió a la Zarzuela, a ser extremadament discret en el futur, perquè el seu viatge a Galícia s’havia convertit en un circ mediàtic, que ni el beneficiava a ell ni a la institució.
El rei emèrit va entendre el missatge i va anul·lar la seva presència en una nova regata en la qual tenia previst participar, al cap d’un mes. A més, va decidir ser resident a tots els efectes a la Unió dels Emirats Àrabs, la qual cosa ve a ser una forma d’autoexili per apartar-se dels focus.
Però en uns moments en què Joan Carles de Borbó no té comptes judicials pendents a Espanya, i després d’un any allunyat del país, que vulgui passar un cap de setmana llarg a Sanxenxo hauria d’entrar dins de la normalitat, encara que faria bé de ser molt més prudent que en l’última visita.
Resulta ridícul voler amagar qui va ser rei durant 40 anys sota la catifa de la història
No té cap lògica que Carles III, el rei d’ Anglaterra, el convidi dimarts a dinar a Londres i que li estigui vedat venir l’endemà a Espanya per navegar amb Pedro Campos. A la premsa de Madrid, hi ha qui ha escrit que l’emèrit s’ha sentit empoderat després d’haver assistit al Regne Unit als funerals d’Elisabet II i als de Constantí a Grècia, mentre era rebut per Emmanuel Macron a l’Elisi al costat de Mario Vargas Llosa, després del seu ingrés a l’Acadèmia Francesa. Desconec si ha estat així, però resulta ridícul voler amagar qui va ser rei durant quaranta anys sota la catifa de la història.
És veritat que per a molts ciutadans la figura de Joan Carles ha passat de la devoció a la decepció, però algú tan poc dubtós de ser un cortesà com Paul Preston declarava diumenge a El País que, a la llarga, conservarà el seu llegat com a figura històrica de primera importància. De tota manera, el que no s’entendria és que algú volgués convertir una curta estada al seu país en un afront. Segur que no és el cas.
Lee también
