Ja era hora que es comencés a planificar la Barcelona metropolitana del futur. Les coses han canviat molt des que el 1976 es va aprovar el Pla General Metropolità ( PGM) encara vigent. És molt important, per tant, encara que sigui amb retard, que l’ Àrea Metropolitana de Barcelona ( AMB) hagi pogut aprovar, amb un ampli consens polític, el Pla Director Urbanístic Metropolità ( PDUM), que defineix les línies generals que haurien de tenir el 2050 la ciutat de Barcelona i els 35 municipis del seu entorn més pròxim.
Hi haurà encara moltes coses per parlar i debatre sobre aquest pla al llarg dels propers mesos, mentre estigui obert a informació pública, ja que afecta el futur del país i de tots els ciutadans, que tenen per tant tot el dret a expressar què en pensen. És important que la societat civil ho faci.
Barcelona i el seu entorn encara es regeixen pel pla general del 1976, que ha quedat obsolet
El PDUM intenta donar resposta als principals reptes que ha d’afrontar la metròpolis barcelonina, com ara l’habitacional en primer lloc. En aquest sentit, els autors del pla han definit l’espai per a la construcció de 217.000 habitatges, dels quals 120.000 a preu assequible i 62.000 de lloguer social. Aquesta quantitat d’habitatges és ambiciosa per a un territori que té la meitat de la superfície protegida. El més important és que realment es puguin construir en el transcurs dels propers anys.
El nou pla urbanístic també defineix la necessitat de deu grans avingudes metropolitanes, amb una longitud de 240 quilòmetres, juntament amb quinze noves àrees de centralitat. L’objectiu del pla, segons els seus promotors, és aconseguir una metròpolis més eficient, cohesionada, sostenible i equilibrada, que permeti donar resposta als nous reptes que plantegen la descarbonització i el canvi climàtic. En aquest sentit, s’aposta –a trenta anys vista– perquè la meitat dels desplaçaments es facin a peu o en bicicleta i un 30% en transport públic, en un entorn de parcs i eixos verds.
Lee tambiénL’Ajuntament de Barcelona reforma per fi pisos que va comprar en el mandat anterior
La planificació de l’àrea metropolitana, en qualsevol cas, s’hauria de preveure amb una visió ambiciosa, futurista, oberta i, sobretot, connectada i coordinada també amb els municipis de la segona corona metropolitana. No s’ha de pensar només en els 3,3 milions d’habitants de l’actual àrea metropolitana, sinó en els cinc milions del conjunt de l’àmplia regió metropolitana en què s’ha convertit ja més de mig Catalunya. L’objectiu ha de ser facilitar el màxim benestar i les màximes facilitats de comunicació i progrés al conjunt de la població, sobre la base de l’adequada governança i col·laboració dels municipis que formen part de la gran metròpolis catalana.
No obstant, el punt fonamental és que l’intent de planificació que s’engega s’impulsi de debò, sota el clima de consens polític amb què ha començat. Ni l’àrea metropolitana ni Catalunya no poden endarrerir més la definició del seu futur.