Al sector financer, la confiança del client cotitza sempre a l’alça. “És el principal actiu del negoci”, diuen alguns directius i és un fet que si bé en temps de calma ja s’aprecia, quan desencadena una tempesta cobra tot el seu sentit. Com en qualsevol relació la confiança és un eteri concepte que costa molt construir i es pot perdre molt ràpidament.
No és el cas de Credit Suisse, que fa temps que perd aquesta confiança. I estem parlant d’una entitat amb 167 anys d’existència que forma part dels trenta bancs considerats sistèmics i, per tant, la caiguda del qual tindria un impacte considerable en el sistema financer en l’àmbit global.
El 2014 es va declarar culpable de permetre que els clients nord-americans evadissin impostos
El que ha passat durant l’última setmana, amb la retirada massiva dels seus fons, ha estat l’última de les moltes crisis de confiança que ha travessat aquest banc centenari. Ha estat una crisi afegida, no una excepció. Des del seu naixement el 1856, com a finançador del desenvolupament ferroviari helvètic, l’entitat ha passat del cim del món de les finances al fang en nombroses ocasions.
El seu fundador, l’industrial Alfred Escher, va arribar a ser descrit com a “rei de Suïssa” per la seva gran influència econòmica i política en el creixement del país. Amb Escher, Credit Suisse va créixer fins a convertir-se en una de les entitats financeres més solvents del món i un dels pilars de la prestigiosa banca suïssa. Tot just va acabar la Primera Guerra Mundial, va obrir seu a Nova York. Aviat la seva presència internacional va ser clau per al moviment de capitals que buscaven en Credit Suisse, com en la resta dels seus competidors helvètics, una sempre apreciada discreció. Va ser, per exemple, un dels principals bancs que van canalitzar els capitals jueus quan Hitler va arribar al poder a Alemanya.
I aquesta va ser una de les primeres polèmiques que van amenaçar el banc, quan després del final de la Segona Guerra Mundial va ser acusat d’apropiar-se dels fons dels seus clients morts. Però el que realment l’ha convertit en una entitat amb greus problemes va ser el progressiu aixecament de l’opacitat bancària.
Lee tambiénUBS compra Credit Suisse per 3.250 milions de dòlars per evitar un col·lapse
Després de la crisi del 2008, les finances suïsses van anar fent passos per descórrer el vel d’opacitat. Va ser poc després, el 2014, quan Credit Suisse es va enfrontar a un dels seus pitjors escàndols corporatius. Es va declarar culpable als EUA de permetre il·legalment que alguns clients nord-americans evadissin impostos. El banc va pagar un total de 2.600 milions de dòlars de multa a les autoritats del país. Des d’aquell any la caiguda borsària ha estat progressiva.
Els principals contribuïdors a la desfeta han estat els seus directius. El 2020, el CEO de Credit Suisse, Tidjane Thiam, va dimitir després de confirmar-se que alts càrrecs del banc estaven implicats en dos casos d’espionatge, entre ells antics empleats.
Lee tambiénEls grans bancs centrals llancen una operació per assegurar la liquiditat
A aquests problemes de governança s’hi va afegir, el 2021, la fallida del fons de cobertura nord-americà Archegos Capital. L’impacte econòmic va ser de 5.500 milions. El de credibilitat va ser encara pitjor. Una investigació externa va demostrar una política de riscos amb controls extremadament laxos. Des d’aleshores, els principals bancs europeus i espanyols van començar a tallar ordenadament lligams amb l’entitat suïssa. Segons Reuters , l’exposició de la banca espanyola no arriba a un milió d’euros actualment. Menys ordenada va ser la sortida de fons el 2022 a causa dels rumors de fallida que es va emportar 125.000 milions d’euros. Aquell any, les pèrdues van escalar fins als 7.400 milions d’euros.
Un dels seus accionistes més longeus, l’administrador d’inversions dels Estats Units Harris Associate, va vendre el 6 de març el total de la seva participació, un 10%, per falta de confiança en la seva estratègia i després de persistents pèrdues i èxode de clients. El SVB encara no havia fet fallida. Dimecres, amb la crisi ja desencadenada als EUA, va ser el banc saudita, principal accionista amb un 9,8%, el que es va negar a aportar més fons.