Ensenyar solfeig amb panteixos
Vaig aprendre a donar petons a les últimes files del cinema Venecia de Barcelona durant la transició, intentant copiar els mateixos moviments que els actors i les actrius feien a la pantalla.
El meu petó preferit va ser sempre el de Golf i Reina a La dama i el rodamon, encara que el meu pare impossibilitava qualsevol debat imposant el seu criteri amb el cargolament a la platja de Deborah Kerr i Burt Lancaster a D’aquí a l’eternitat.
Quatre dècades després, abandonada la pedagogia, la pornografia substitueix perillosament les últimes i inofensives files dels cinemes com a inici del descobriment sexoafectiu.
Explicava aquesta setmana passada Lluís Ballester, investigador dels fenòmens de la pornografia i la prostitució en la joventut, que un 20 per cent de les criatures de deu anys d’avui dia han vist pornografia en alguna pantalla. L’entrada a Pornhub és tan accessible per a un jove com demanar un Happy Meal en un McDonald’s, lloc que no impedeix, a diferència de la pornografia digital, que un adolescent allargui la seva innocència.
A un xaval no se li pot ensenyar solfeig amb els panteixos de Jane Birkin a Je t’aime moi non plus, de la mateixa manera que no se’l pot educar en el sexe amb els crits de Gianna Dior en vídeos curts de stepmom.
I potser es pot enamorar amb Orgull i prejudici de Jane Austen, però no amb els relats surrealistes que es poden trobar a les pestanyes de qualsevol pàgina porno.
La pornografia substitueix les últimes i inofensives files dels cinemes
Perquè un adolescent descobreixi que ningú no és de la seva propietat, ha de passar per un desamor i, per això, l’educació familiar és necessària. Però també ho és una protecció tecnològica perquè els adolescents puguin desenvolupar la intel·ligència emocional enfront de tanta informació contraproduent.
A aquesta asfixiant velocitat, ells també han de decidir cap a on es dirigeixen. Per això, una relació íntima no és un orgasme a qualsevol preu i amb trobades casuals, perquè si aquest és el camí, estem portant els nostres menors a córrer més de pressa que els algoritmes.