En el seu dia, vaig donar supor al pla d’Aena per l’ampliació del aeroport d’El Prat. Disposar d’una capacitat important de connexió intercontinental és vital per al futur econòmic de Catalunya. Em desagradava el tot o res de com es plantejava, però el pla prometia aquest resultat. No ho podia deixar passar.
El seu fracàs m’ha fet reflexionar en tres direccions:
1. L’objectiu no hauria de ser augmentar el nombre de passatgers al Prat sinó augmentar els que venen de lluny sense alterar el total. Caldrà, doncs, desviar trànsit més local cap els aeroports infrautilitzats de Girona i Reus.
2. La Ricarda es pot traslladar, però em complauria unir esforços amb els que no ho volen, si alhora trobem una fórmula que permeti una pista d’enlairament de la longitud necessària per a vols intercontinentals.
Seria una proposta guanyadora, capaç de generar un suport extens i sòlid. Em temo que la coalició PSC-Foment, focalitzada en el pla d’ Aena, no se’n sortirà.
3. He constatat que tots els aeroports intercontinentals d’Europa tenen una pista d’enlairament plenament utilitzable –és a dir: sense generar excés de soroll sobre zones habitades– de 3.500 metres. El pla Aena allargaria la pista externa fins els 3.100. Insuficient. Repetiríem l’error del 2004 quan la deixàrem en 2.600. Desenganyem-nos: entre Gavà i La Ricarda no hi cap la pista d’enlairament que necessitem.
I és per això que m’he sumat a la proposta Alonso-Hermosilla-Coello, que recupera la idea d’una pista sobre el mar, però amb una innovació tecnològica brillant, que evita terraplenar i salva rotundament el tema mediambiental: construir-la sobre pilons a deu metres sobre el mar. El concepte és nou però la tècnica està provada. La tecnologia sempre ha estat un recurs potent per resoldre problemes irresolubles. Què van fer sinó els holandesos quan van ampliar el territori amb l’ocurrència de construir dics per contenir el mar? O els catalans fa cent anys construint embassaments al Pirineu per portar electricitat a la indústria de Barcelona? O, mes recentment, ampliant un port i desviant un riu?
La Generalitat no pot dissenyar un model aeroportuari català sola, però Aena tampoc
La intenció de la proposta és que entri en el debat i, sobretot, que sigui analitzada per les dues parts mes rellevants: Aena i la Generalitat. És nova i no ha estat estudiada. No seria una actitud responsable excloure-la sense més. Certament, caldria precisar-ne el cost. La presumpció inicial és que seria raonable per a una infraestructura estratègica i de molt llarga durada. Uns primers càlculs indiquen que no seria gaire diferent de les xifres que Aena preveu per Madrid o Barcelona.
La Generalitat no pot dissenyar un model aeroportuari català tota sola. Però, ja s’està veient, Aena tampoc. Les doctrines més modernes sobre els objectius de les empreses assenyalen que aquestes no poden mirar només pels accionistes. També compten altres parts interessades ( stakeholders ). És absurd pensar que Aena pot prescindir de l'opinió del territori que serveix.
Aena, a més, és una empresa ben peculiar: és un monopoli de base legal, que com a tal està regulat, i la majoria de les accions són de l’Estat. Que s’obri la negociació, doncs. Sobre el model i també sobre el finançament. Jo no exclouria que la Generalitat hi participi amb fórmules diverses. Per exemple, subscrivint una ampliació de capital.
Lee también
