Un pilot de combat
Pablo Echenique ha treballat com a científic en càlculs moleculars amb el supercomputador Mare Nostrum de Barcelona, a la recerca de fàrmacs nous més efectius. Però el seu gust per la ciència no ha enfosquit la seva passió per la història, la filosofia i la política, guiat per l’instint d’ajudar els més necessitats de recursos econòmics. Pablo Echenique no presumeix del seu coeficient intel·lectual de 150, i sí dels seus assoliments per esforç propi i afany de superar-se malgrat les seves discapacitats: ho explica a Memorias de un piloto de combate (Arpa), escrites amb sentit de l’humor i bel·ligerància intel·lectual. Tot ho explica, des de la seva vida privada fins al seu paper en la negociació del primer govern de coalició a Espanya. Ah, i a més és el secretari de programes de Podem.
A quina velocitat va la cadira?
A 13 quilòmetres per hora.
I vostè?
Més, a molta més velocitat.
Des de quan?
De nen em tirava per un pendent de Rosario avall en la meva cadira de rodes, amb un amic assegut als genolls.
Un perill.
Per matar-se: quèiem per aquell carrer i creuàvem una calçada de diversos carrils.
Continua així d’imprudent?
Corro riscos, em diverteix.
Què va causar la seva discapacitat?
Una atròfia muscular espinal, genètica.
Degenerativa?
Lentament, en el meu cas. Tinc una minusvalidesa del 100%.
Com la va viure en la seva infantesa?
Reptava pel terra de casa, m’encantava. I en cadira de rodes anava a l’ escola.
Va patir burles d’altres nens?
Jo plantava cara, insultava els abusananos: no em vaig acoquinar mai.
Què li va ensenyar el seu pare?
Responsabilitat i amor: malgrat haver-se separat de la mare, ell sempre hi era.
I la seva mare?
És advocada, però no va exercir, per cuidar-me a mi. No va sobreprotegir-me mai.
Però vostè no podia jugar a futbol.
Llegia. I veia el meu equip, el de Messi.
Per què van deixar Rosario?
El 1992 jo tenia 13 anys, l’Argentina estava fatal i els meus pares van voler un futur.
Per què van triar Saragossa, Espanya?
Un germà de la meva mare hi regentava un restaurant.
Tornarà vostè a l’Argentina?
No. Tu ets d’on vas estudiar el batxillerat: jo soc de Saragossa, jo soc aragonès i espanyol, compromés amb el meu país.
I leninista, diu Pablo Iglesias.
Ho diu perquè jo insisteixo que cal conquerir el poder polític per poder després defensar els espanyols desfavorits.
I per això un dia va entrar a Ciutadans?
Va ser pel seu discurs antinacionalista. Jo era un idiota polític fins als 30 anys.
Avui accepta els nacionalismes?
Els entenc, però aposto per una Espanya republicana i federal: Catalunya podria estar-hi còmoda. Això és el que li dic a Rufián i ell m’insisteix en la independència.
Descrigui’m Pablo Iglesias.
En Pablo és una alineació planetària:
summa erudició política, capacitat comunicativa, estratègia històrica...
I és el seu amic, crec.
Va ser la seva empenta la que va portar al Consell de Ministres d’un govern d’Europa aquestes idees polítiques nostres.
Comunistes, diria?
Hi ha riquesa de sobra a Espanya perquè ningú no passi penúries econòmiques. En pateixen encara milions d’espanyols, mentre que uns quants neden obscenament en diners. La societat està mal organitzada!
Vostè l’organitzarà bé?
El racional és redistribuir aquesta riquesa, apujant impostos a grans fortunes.
I els capitals fugiran, tindrem pobresa.
És un mantra fals: veu que els capitals o Google fugin a Zimbàbue, sense impostos?
Quant costa la seva cadira de rodes?
Vuit mil euros.
Qui els ha pagat?
La meitat, 3.500 euros, ajuda pública: en ortopèdia, Espanya està bé, feliçment. Però en dependència encara està malament.
Quina llei de dependència voldria?
Voldria que els diners públics costegessin totes les necessitats de cada persona dependent degudes a la seva discapacitat.
Necessitats sexuals incloses?
Li responc només per mi: jo no pagaria per al meu plaer sexual. En la relació íntima ha de mitjançar-hi afecte, amor, no diners.
Porta vostè calçotets ara?
No. Vaig descobrir fa anys que sense calçotets vaig més còmode a la cadira.
I ens ho ha d’explicar?
Ho vaig dir en defensa de Ione Belarra: va sense sostenidor per comoditat, com jo.
Defensa Irene Montero, també?
La defenso contra la violència política de la dreta i l’ofensiva judicial de l’“aquí mano jo”. I davant un PSOE que s’arronsa i s’espanta i no empara l’ avenç feminista.
Montero i la seva llei els costaran vots.
Si miro enquestes, em faria del PSOE.
És un dels espanyols més influents?
No estaria entre els cinc primers.
I entre els cinquanta primers?
Entre els cinquanta primers potser sí. I orgullós de l’aconseguit des de Podem.
Enumeri el que s’ha aconseguit.
Apujar el salari mínim un 50%, activant així l’economia i reduint bretxa de gènere, i limitar beneficis d’energètiques...
Podria ser populisme, això?
No, és pragmàtic i racional.
La seva qualitat més gran és...
Prioritzo bé: no hi ha temps per perdre.