Quan l’expresident Donald Trump va cridar divendres “Destrosseu el globus”!, a través d’un missatge en majúscules a la seva xarxa, Truth Social, feia dos dies que el veritable comandant en cap dels Estats Units, Joe Biden, havia proposat abatre el dirigible xinès que des de dissabte passat sobrevolava Amèrica del Nord.
Ja sabem la versió oficial de per què el president no va donar finalment l’ordre el mateix dimecres: l’alt comandament militar va desaconsellar l’operació llavors, quan l’aparell estava a més de 18.000 metres d’ altura, pel risc que la dispersió de la runa sobre una superfície amb un radi de fins a 11 quilòmetres representava per a les persones a terra: en aquell moment, fins a 2.000 ciutadans podrien haver estat en perill a l’estat de Montana, segons el Pentàgon. Per tant, era millor esperar que l’artefacte seguís la trajectòria de nord-oest a sud-est i que arribés a l’oceà l’ Atlàntic perquè la força aèria l’abatés llavors i després els bussejadors de l’exèrcit en recuperessin les restes, com van començar a fer després de ser abatut.
Més difícil serà saber si els xinesos volien espiar o bé provocar Washington i espatllar la visita de Blinken
El Departament de Defensa havia desplegat mentrestant, segons van informar els alts funcionaris, les “mesures necessàries” per protegir de l’espionatge aeri les instal·lacions susceptibles d’oferir alguna informació als xinesos, incloent-hi la base aèria de Malmstrom, a Montana, on hi havia una de les tres sitges de míssils nuclears dels EUA. Aquestes mesures de protecció van poder incloure la interferència dels possibles senyals captats i enviats des del globus i, fins i tot, la descàrrega de les dades i el software que el dispositiu podrien tenir.
Dissabte, quan el dirigible estava a sis milles nàutiques (11 quilòmetres) de les costes de Carolina del Sud, un únic míssil AIM 9X sidewinder disparat des d’un avió de combat F-22 Raptor amb base a Virgínia va rebentar l’aerostàtic a les 14.39 hores.
Les restes van caure en aigües amb una profunditat de tot just 15 metres
Què pretenen trobar els especialistes de les agències d’ Intel·ligència a què la Marina lliurarà les peces? Bàsicament, el Pentàgon confia a descobrir els sistemes de captació d’imatges i comunicacions –és a dir, d’espionatge–, a la càpsula de vigilància i de transmissió de dades del convertible: una peça que l’exèrcit creu que podria haver caigut a l’aigua intacta i espera recuperar. Els especialistes aplicaran tècniques del que és conegut com a enginyeria inversa o retroenginyeria per provar de desxifrar el funcionament i les claus de la fabricació de l’aparell.
Però, segons avisen els experts en intel·ligència, les expectatives de recuperar el software i dades interessants, com també de trobar secrets importants a les entranyes del globus, són limitades. Sobretot perquè els globus espies , en teoria, no obtenen res que no s’obtingui des d’un satèl·lit.
L’essencial és més aviat el hardware de l’artefacte, el sistema. Perquè l'examen “demostrarà si els xinesos han fet servir dispositius de monitoratge i d’escolta, senyals de comunicació; aparells d’intel·ligència”, va explicar ahir a Sky News l’acadèmic i investigador de la Defensa Michael Clark. Així doncs, el Pentàgon “podrà demostrar clarament que no era un globus meteorològic”, com va sostenir Pequín quan l’artefacte va ser descobert i el Govern de Xi Jinping va haver de reconèixer que era seu. I aquí les esperances són raonables, ja que un aerostàtic meteorològic fa fins a sis metres, mentre que aquest arribava als 27 metres, si fa no fa.
Lee tambiénEl Govern de Biden abat sobre l’Atlàntic el globus de la Xina
Més difícil, o gairebé impossible, serà esbrinar per què el globus va envair l’espai aeri del Canadà i els EUA: si va ser per accident, com Pequín pretén; o perquè la Xina buscava realment informació militar, o bé perquè volia provocar Washington i espatllar la rellevant visita de distensió que el secretari d’Estat, Antony Blinken, havia de fer el cap de setmana i, de fet, va suspendre.
També encara faltava saber ahir què passa amb el suposat segon globus espia que hi ha a Costa Rica i Colòmbia, en aquest últim cas amb la confirmació de la força aèria del país sobre la detecció i rastreig, fins a la sortida de l’espai aeri colombià, d’un aerostàtic “semblant” a l’abatut pels Estats Units.
Va caure el globus xinès, almenys un d’aquests. Però els misteris continuen en l’aire. O sota l’aigua.