Les forces policials han detingut amb poques hores de diferència dues persones que han perpetrat actes terroristes: un jove marroquí radicalitzat com a gihadista salafista i un exfuncionari de 74 anys de Miranda de Ebro partidari del comunisme soviètic. El primer va atacar dues esglésies a Algesires catana en mà, amb el balanç d’una víctima mortal i quatre ferits; el segon va enviar a finals de l’any passat cartes explosives a la Moncloa, a diversos ministeris i a algunes ambaixades (una va ferir un treballador de la legació diplomàtica ucraïnesa a Madrid), en contra del suport de l’Estat espanyol al Govern de Zelenski en la guerra contra les tropes russes invasores.
Els dos detinguts no són només presumptes terroristes, són alguna cosa més. El llop solitari gihadista és descrit com un “desequilibrat”, i el nostàlgic dels temps de Stalin és presentat com “un jubilat” tremendament obsessionat amb una ideologia totalitària.
Les paraules creen realitat a més de retratar-la o distorsionar-la, segons els casos. És menys terrorisme si es tracta d’actes d’un paio amb problemes de salut mental i d’un ancià que s’ha quedat penjat d’una època passada que ha idealitzat? La investigació policial i els tribunals posaran llum al respecte, cal suposar.
No obstant això, per al ciutadà que segueix l’actualitat, paraules com jubilat i desequilibrat escrites al costat de la paraula terrorista fabriquen un sentit nou, que s’imposa a l’hora de valorar els greus esdeveniments a què ens referim. Sembla que, si som davant un boig i un avi maniàtic, el més substantiu de cada episodi –el terrorisme– podria relativitzar-se o considerar-se una mica menys alarmant des del punt de vista polític.
Tant el jove gihadista desequilibrat com el jubilat comunista són fanàtics de llibre
Com aclarir-se en aquest laberint? Hi ha una cosa important que comparteixen el jove gihadista desequilibrat i el jubilat comunista, segons totes les cròniques: tots dos són fanàtics de llibre, tots dos defensen la seva causa respectiva amb una actitud excloent i violenta, que busca provocar danys i caos.
Cal recordar que el fanatisme pot infectar qualsevol, i mitjançant qualsevol ideologia, sigui jove o vell, tingui problemes mentals o gaudeixi d’una salut envejable. I el fanatisme, de vegades, desemboca en el terrorisme. Per això, un repte principal d’aquesta hora és desmuntar i rebatre els fanàtics.
Lee también
