El lloc on aparquen els Bentley amb la finestreta oberta es diu Montecito.
Aquest racó californià de luxe, on el preu mitjà de les cases arriba als cinc milions de dòlars, és el refugi de famosos que busquen discreció i d’ exiliats com els ducs de Sussex, Enric i Meghan, que persegueixen el contrari.
L’emergència climàtica la pateixen els pobres, els milions de desplaçats, però aquesta setmana va quedar demostrat que la kriptonita de la riquesa no blinda contra els fenòmens naturals radicalitzats.
Les tempestes massives sobre Califòrnia, fruit dels rius atmosfèrics, van donar aquests dies una existència precària als residents de Montecito, majoritàriament rics, a qui dilluns van haver d’evacuar, com a tots.
D’ençà que va començar aquest flux massiu, a finals de desembre, com a mínim 20 persones han perdut la vida i continua l’alerta.
Després d’anys d’una sequera històrica, la més prolongada de què es té constància, l’estat daurat experimenta unes inundacions destructives també per marcar a la memòria.
És una cosa aïllada, específica d’aquest territori? Doncs no.
Que aquesta emergència s’estén i castiga globalment és inqüestionable.
El cost dels desastres als EUA puja a un billó de dòlars durant els darrers 7 anys i 5.000 difunts
Però els Estats Units emergeixen com el gegantí aparador d’un supermercat amb un inventari en què no falta res pel que fa a cataclismes i desgràcies.
El clima presenta una factura de més d’un bilió de dòlars durant els últims set anys als EUA. En total, hi va haver 122 desastres, amb 5.000 difunts, segons un document de la National Oceanic Atmospheric Administration ( NOAA) presentat dimecres a la reunió anual de l’ American Meteorological Society.
Tota aquesta destrucció es va produir en forma de tornados, calor i fred molt per sobre del normal, inundacions mortals, huracans, sequeres i incendis. Els llacs artificials Mead (el més gran) i Powell estan als nivells més baixos de la història, cosa que ha provocat que hi aflorin cadàvers, embarcacions, antigues construccions i que el subministrament d’aigua a milions de persones estigui en perill. En alguns llocs ja es van establir restriccions al consum.
El 2022 els EUA van registrar 18 catàstrofes, que van suposar, en cada cas, xifres bastant superiors als 1.000 milions en danys, afirma la NOAA. La seva feina de comptabilitat constata que la factura de destrosses va ascendir a 165.000 milions l’any passat, per sobre del 2021, amb 474 cadàvers. Només l’huracà Ian , un dels més poderosos mai registrat, va causar desperfectes a Florida d’un valor de 113.000 milions i 152 morts.
“El canvi climàtic està desencadenant calamitats de gran abast que empitjoren totes les regions dels EUA”, diu un estudi federal recent fet per mandat del Congrés.
“Les coses que més valoren els nord-americans estan en risc”, subratlla el primer avanç d’aquest document elaborat per diverses agències governamentals. I afegeix que “molts dels impactes nocius que els ciutadans a tot el país ja estan experimentant s’agreujaran a mesura que augmenti l’escalfament i sorgiran nous perills de mort”. Si bé és certa la dominació informativa dels Estats Units, només cal observar el cicle de notícies per certificar el que assenyala aquest informe.
Cada vegada de manera més reiterada al llarg de l’última dècada un episodi de destrucció i de tragèdia en succeeix un altre, o s’encavalquen. Al mateix temps que a Califòrnia es produeixen les inundacions, un mínim de 9 persones van morir dijous pel trànsit d’uns 45 tornados a Alabama (en especial), Geòrgia, i Mississipí.
Aquests fenòmens, que van deixar un rastre desolador, incideixen en una zona que s’estava recuperant d’una severa tempesta d’hivern que va arrasar bona part del país al desembre. Va ser l’efecte de l’anomenat cicló bomba que va deixar una trentena de morts exclusivament a l’àrea municipal de Buffalo, a l’estat de Nova York. Una xifra que va superar el temporal de neu recordat en aquesta ciutat, amb 29 morts, el 1977.
La paradoxa de Califòrnia: està afectada per inundacions, però la sequera continuarà
Tots els fenòmens, que ja existien, es repeteixen de manera més freqüent i sempre se superen en virulència.
Califòrnia il·lustra una de les paradoxes d’aquestes circumstàncies. Malgrat que els rius atmosfèrics, que de vegades poden portar 15 vegades el cabal del Mississipí, causen danys abundants, tampoc no reparen el problema de la sequera i de l’escassetat d’aigua.