El mes amb què comença l’any va ser batejat pels romans amb el nom de ianuarius, del qual prové gener, en homenatge al déu Ianus (Janus), representat sempre amb dues cares, una mirant cap endarrere i una altra cap endavant i a vegades amb una clau o claus, fins a 365, a la mà. La seva bifrontalidad implica, clar, el passat i el futur i les claus al·ludeixen al fet que la seva missió consisteix a obrir i tancar les portes. Així les portes de desembre es tanquen el 31 alhora que s’obren les de l’1 de gener. Unes dates en què mirem cap endavant sense deixar tampoc de fer-ho cap enrere, ja que a punt d’acabar l’any fem balanç del passat i tractem d’encarar el futur amb esperança, com feien els antics romans.
A Roma, a més, durant aquests dies, la gent tenia el costum de fer-se regals per a expressar els seus bons desitjos. Un precedent de Santa Claus, el Pare Noel o els Reis Mags, encarregats avui, quasi sempre, d’aquesta missió.
Pel que sembla, el déu Janus és també l’antecedent de l’Home dels Nassos, una figura de la mitologia popular a Catalunya, Mallorca, València i la Rioja. Aquest personatge apareix el dia 31 de desembre amb tants nassos com dies té l’any. Almenys això és el que abans se solia dir als infants perquè sortissin al carrer a buscar-lo, convençuts que trobarien un tipus poblat de nassos per tot el cos. Un nassíssim infinit, encara que, en realitat, com els dies que li quedaven a l’any eren només un, els innocents nens de llavors es topaven amb un Home dels Nassos que podia ser qualsevol, ja que la seva aparença era tan normal i corrent com la de tots.
Clar que tal cosa succeïa en una altra època. En una època en que els adults prenien el pèl als nens, cosa que ara no passa, ja que, en tot cas, són els nens els que tendeixen a prendre’ns el pèl als adults.
A Barcelona l’Home dels Nassos compareix el matí del 31 de desembre pels carrers de Ciutat Vella, convertit des de 1977 en un capgròs, obra del mestre artesà Amadeu Ferrer, i finalitza el seu recorregut –enguany amb parada en el Mercat de Santa Caterina–, a la plaça de Sant Jaume. Allà és rebut per les autoritats de l’Ajuntament i de la Generalitat, a les quals de manera simbòlica lliura una clau perquè puguin obrir, amb solemnitat institucional, la porta a l’any que comença.
El nas de Pinotxo s’allarga quan menteix, cosa que els hauria de passar als polítics
Sempre he associat l’Home dels Nassos amb Pinotxo. Ja saben, el protagonista, al costat de Gepetto, del famós conte de Collodi. El nas de Pinotxo s’allarga quan menteix, cosa que els hauria de passar als polítics, encara que sí fora així, estic segura que el món comptaria amb força nassarruts, alguns fenomenals.
Per no fer referència als nostres polítics –podem trobar mentiders en tots i cadascun dels partits, encara que un, que no val la pena nomenar, s’emporti la palma nassurruda– si traiem el cap a l’exterior, cada dia apareixen nous casos de mentiders o mentideres, com la vicepresidenta del Parlament Europeu, Eva Kaili. Tot i que segurament Trump o Putin són, fins ara, els més coneguts. Si en proporció a les seves falsedats i faules, els creixessin els nassos, aquests ja haurien aconseguit la llargària d’una trompa d’elefant.
A vegades és una llàstima que la ficció no s’acobli a la realitat. Seria una gran cosa que el nas no sols li creixés a Pinotxo quan mentís sinó a la resta dels humans, especialment als polítics. Si fos així, si les mentides poguessin comptabilitzar-se en centímetres d’augment de nas, tot seria diferent. En fi, Bon Any!