La crisi institucional viscuda aquests dies obre una incògnita: hi ha opcions d’una sortida que desinflami la tensió creada entre les Corts Generals, el Tribunal Constitucional, el Govern central, el Partit Popular i el Consell General del Poder Judicial? De solucions n’hi ha, hi ha sortides, però la situació de confrontació i polarització que s’ha instal·lat a tots els fronts ho fa complicat.
L’ òrgan dels jutges té l’opció en els propers dies de nomenar dos magistrats del TC, cosa que obriria el camí per desbloquejar la situació; el PP podria cedir i renovar el CGPJ; el PSOE pot retirar totes les reformes aprovades aquest últim any que han tensat el poder judicial, i en canvi presentar una proposició de llei per modificar el sistema d’elecció dels magistrats de l’ òrgan de garanties.
El CGPJ ha tornat a convocar un ple extraordinari el dimarts 27 per intentar nomenar dos magistrats del Constitucional. Les expectatives d’èxit són mínimes. Els vocals conservadors no volen donar suport al candidat dels progressistes, per la qual cosa es manté el bloqueig. I els progressistes es neguen a donar suport a un altre candidat progressista que no sigui el seu, el magistrat del Suprem José Manuel Bandrés. Els conservadors bloquegen la situació des que, al juny, va caducar el mandat de quatre magistrats. La raó que presenten és que no afavoriran que el Govern espanyol pugui elegir els seus dos candidats després del que consideren un atac al poder judicial. Per tot això, si no hi ha canvis, aquesta via queda pràcticament desterrada.
Els socialistes han tirat endavant dues reformes des de l’any passat que han generat un gran malestar en la carrera judicial. La primera va ser la que
va permetre modificar la llei per impedir que el CGPJ pogués continuar fent nomenaments de magistrats mentre estigués en funcions. L’objectiu era pressionar el PP perquè renovés l’ òrgan, caducat des del 2018. I la
segona reforma va ser una modificació d’aquesta reforma per permetre que el CGPJ pogués fer nomenaments però només per al TC. Segons els vocals conservadors, van “potinejar” la llei per al seu propi benefici. El rerefons era aconseguir que l’ òrgan dels jutges nomenés els seus dos magistrats per a l’ òrgan que defensa la Carta Magna, cosa que permetia al Govern central nomenar els dos que li corresponia designar i aconseguir així una majoria progressista en el tribunal.
Feijóo, com Casado, ha iniciat una cursa d’excuses per negar-se a renovar el CGPJ
Els vocals conservadors exigeixen que es retirin les reformes, o altrament mantindran el bloqueig. En aquest cas, si es retiressin les esmenes, es trobaria una sortida al xoc entre institucions. Però això no sembla que hagi de passar, perquè tant des del PSOE com des de la Moncloa culpen de la situació de bloqueig el PP. Aquesta seria la tercera possible solució.
Quan Alberto Núñez Feijóo va substituir Pablo Casado al capdavant del PP, el poder judicial estava convençut que com a home d’ Estat desbloquejaria l’òrgan de govern dels jutges davant una situació que es feia cada vegada més insostenible, en què es veien afectats tribunals com el Suprem, camí del col·lapse per la falta de magistrats. Si el PP renovava el CGPJ, els nous vocals podien elegir de manera immediata els dos magistrats del TC, el Govern central podia fer el mateix amb els seus i després es podia començar a nomenar totes les places vacants que hi ha en el poder judicial.
Tot i això, els populars no estan disposats a afluixar i han deixat ben clar que el Consell continuarà amb el mandat caducat sine die. Núñez Feijóo, com ja va fer Casado, ha iniciat una cursa d’excuses contra el Govern de Pedro Sánchez per negar-se a renovar l’ òrgan, malgrat l’existència d’un mandat constitucional que obliga a renovar-lo cada cinc anys.
Davant tots aquests escenaris, el Govern espanyol, a través del grup parlamentari socialista, ha intentat modificar el sistema d’elecció dels magistrats del TC per saltar-se el bloqueig dels vocals conservadors del CGPJ.
Via proposició de llei, la reforma en l’elecció dels magistrats del Constitucional podria sortir d’aquí un mes
El PP va voler frenar aquesta esmena, va recórrer al mateix TC i aquest li ha donat la raó, cosa que ha fet esclatar la crisi institucional, ja que s’ha paralitzat la tramitació parlamentària abans de l’aprovació de l’esmena. És una actuació inèdita en el tribunal, que ha generat una gran tensió interna perquè ha dividit l’ òrgan en dos de manera manifesta, amb acusacions dels magistrats progressistes als conservadors d’haver-se saltat la llei havent acordat unes mesures cautelaríssimes prèvies a l’aprovació de la llei.
L’última opció que té l’ Executiu és tornar a intentar-ho, però en comptes de presentar una esmena presentar una proposició de llei. Fonts parlamentàries calculen que si es fes així la reforma podria estar aprovada en un mes, fet que obligaria definitivament el CGPJ a nomenar els dos magistrats del TC i obriria una etapa de tribunal de majoria progressista.