Una empresa exportadora, per ser-ho, ha de disposar d’un producte de qualitat. Però això no ho és tot. Exportar serà més fàcil si l’empresa ja té una reputació d’oferir productes de qualitat. Així mateix, adquirir aquesta reputació serà més fàcil si l’empresa prové d’una àrea amb reputació de qualitat. El made in Germany obre moltes portes.
És el mateix per a la capitalització, inclosa la venda, destartups de base científica o tecnològica. Tres exemples:
1) Fa uns anys parlàvem, al voltant d’una cervesa, amb el director d’un gran centre de recerca europeu. Se li va preguntar: “Vostès han tingut molts èxits amb startups , com s’ho fan per atreure inversors, i com s’ho fan aquests per avaluar-les?”. La resposta, distesa, va ser: “No ens hi escarrassem gaire. És habitual que ens arribi gent encorbatada a visitar laboratoris i, com que tenim reputació, pensen que el risc que prenen al invertir és raonable ”.
2) Una startupespanyola amb tecnologia pròpia va ser comprada per una empresa americana. Signat l’acord, i altra vegada amb una cervesa a la mà, els americans, en to distès, van confessar que haurien estat negociadors més suaus si l’empresa i la tecnologia haguessin estat alemanyes.
3) Us recomano un llibre que es llegeix com un thriller: Fractus, el ave fènix (Libros de Cabecera, 2022). Carles Puente i l’autor, Rubén Bonet, sortits de la UPC, van fundar l’any 1999 l’empresa Fractus, una de les primeres startups tecnològiques originades a Catalunya. Ras i curt, Fractus va desenvolupar la tecnologia de les antenes que hi ha dintre de cada telèfon mòbil. Ho va fer abans que els fabricants en sentissin la necessitat i la van protegir amb el que en diuen una catedral de patents. La història acaba bé. Avui és una empresa sòlida que llicencia tecnologia. Però el camí va ser tortuós. Arribat el moment, empreses importants simplement es van fer seva la tecnologia que “coneixia tothom” sense llicenciar les patents de qui l’havia introduïda “prematurament”. Però ves per on Fractus va aconseguir armar-se legalment i guanyar un judici contra Samsung als Estats Units. Una història de David contra Goliat. Bonet prefereix la comparació amb els 300 de les Termòpiles. En tot cas: van guanyar. Bonet ens explica molt bé la dificultat reputacional que van haver de confrontar: com podia ser, a ulls de grans empreses de dispositius, que un producte d’alta tecnologia s’originés en un racó gens conegut per la seva dinàmica innovadora en aquest àmbit?
En els 23 anys des de la fundació de Fractus hem millorat molt. No sé si ara tenim la reputació que ens mereixem. Però segur que no tenim la que podem arribar a merèixer. Tenim actius i entorn per aspirar a situar-nos en el mapa europeu d’àrees més innovadores. Com que la reputació no es construeix ni en un dia ni amb fum, ens cal mantenir amb fermesa el treball de base que l’impulsa. Els Jocs Olímpics van marcar per Barcelona un salt en reputació. Aparentment va ser cosa de dues setmanes, però de fet va ser el resultat de molts anys de preparació. No serà ara diferent.
Tenim actius i entorn per aspirar a situar-nos en el mapa europeu d’àrees més innovadores
Hi afegeixo que és un esforç que val la pena perquè no és cert, com es diu sovint, que la reputació es pugui perdre en un dia. Hi ha inèrcia. No és mai recomanable adormir-se, però si ens ha de passar, és millor que ens passi amb la reputació ja establerta.