França va anunciar ahir un gir en la política d’immigració que va provocar un sotrac polític. El pla consisteix a oferir permís de residència a immigrants irregulars i a demandants d’asil que puguin treballar en sectors molt mancats de mà d’obra, com ara la construcció, l’agricultura, l’hostaleria o el transport. Si tira endavant la iniciativa, centenars de milers de persones podrien beneficiar-se’n.
La polèmica mesura la van plantejar els ministres de l’Interior, Gérald Darmanin, i de Treball, Olivier Dussopt, en una entrevista amb el rotatiu Le Monde . Hores més tard, davant l’impacte que havia tingut la notícia, Darmanin va confirmar davant la premsa l’essencial i va explicar-ne el context. Dussopt va ser interpel·lat durant la sessió de preguntes al Govern a l’ Assemblea Nacional.
La regularització parcial dels sensepapers estarà inclosa al projecte de llei d’immigració que prepara el Govern i que presentarà al Parlament els primers mesos del 2023. És una de les grans reformes del segon mandat de Macron, juntament amb la de les pensions.
L’oposició conservadora va sortir en bloc
Diversos representants d’E ls Republicans ( LR, dreta) i del Reagrupament Nacional ( RN, extrema dreta) van posar el crit al cel considerant que es tracta d’una regularització massiva encoberta i, de facto, impulsarà encara més l’arribada d’estrangers extracomunitaris i la degradació de les condicions laborals per als mateixos francesos de les classes més humils. “Com donar un nou nom a una campanya de regularització de clandestins”, va tuitejar, amb ironia i to crític, Marine Le Pen, que va obtenir més d’un 41% de vots a les últimes eleccions presidencials.
Darmanin, un dels membres més dretans de l’ Executiu i a qui s’atribueix l’ambició de succeir Macron el 2027, va resumir així la filosofia de la nova llei: “Cal ser dolents amb els dolents i amables amb els amables”. El titular d’Interior va recordar que ell mateix procedeix de la immigració i que té sentit ser generós amb els qui treballen, aprenen la llengua, es comporten bé i s’estimen la bandera francesa. Dussopt va negar que es tracti d’una regularització generalitzada, sinó “cas per cas”, segons les necessitats del mercat laboral.
En la construcció, el sector agropecuari, el transport i l’hostaleria hi ha molta falta de personal
En realitat, s’obre la mà per a una part dels immigrants irregulars –els que ja treballen de manera clandestina i els que poden fer feina als sectors que interessen– i, alhora, es vol ser més dur amb els qui han rebut l’ordre d’abandonar el país. És una política ambivalent i una mica contradictòria, per acontentar les empreses que estan desesperades per la falta de personal i, de cara a la població escèptica, fer la sensació que es combat amb més eficàcia la immigració descontrolada, especialment els difícils d’assimilar.
A França es dona una situació paradoxal. S’estima que uns 400.000 llocs de treball en sectors com l’agropecuari, la construcció, l’hostaleria o el transport estan vacants. Això va obligar a l’estiu alguns restaurants a tancar, almenys uns quants dies a la setmana, per falta de cuiners i cambrers. També falten metges, infermers i cuidadors d’avis. Alhora, centenars de milers d’estrangers –sensepapers o demandants d’asil recents– no poden treballar de manera legal. La reforma pretén contribuir a solucionar el problema. Dussopt va parlar de superar “un sistema absurd” en què “es tanquen alguns estrangers en la inactivitat i d’altres en la il·legalitat”. Segons Darmanin, amb la mesura s’apunta a l’erradicació del treball en negre.
La regularització de sensepapers presenta riscos polítics evidents per al Govern. La retòrica populista i el simplisme dels qui agiten de manera indiscriminada el recel cap als immigrants resulta rendible a les urnes. El recent assassinat atroç, a París, d’una nena de 12 anys a mans d’una ciutadana algeriana que havia rebut una ordre d’abandonar el país va afegir més arguments per als qui veuen en la població forana una amenaça existencial. Per això el Govern, amb la nova llei, vol fer un difícil exercici d’equilibri: acollidors amb alguns, molt severs amb d’altres. Es planeja incloure al fitxer policial de persones buscades a qui els ha expirat el visat.
La dreta i Le Pen denuncien una regularització massiva que impulsarà encara més la immigració
Darmanin va aclarir que no se’ls catalogarà com a delinqüents –ser immigrant irregular no és delicte–, sinó que es vol pressionar, controlar millor el fenomen i saber amb certesa quins d’ells acaten l’ordre de deixar França. Un dels objectius, en efecte, és que les ordres d’abandonar el país –unes 120.000 cada any– es facin efectives. S’estima que ara amb prou feines un 10% es compleixen, per motius diversos, des dels recursos judicials fins a la negativa dels països d’origen a deixar-los tornar.
Segons Dussopt, la regularització podrà protegir immigrants que ara treballen de manera il·legal i frenar, en general, els llocs de treball de l’economia submergida. La regularització d’aquestes persones ja no dependrà de la bona voluntat del seu patró, sinó que elles mateixes podran prendre la iniciativa i demanar un permís de residència perquè compliran amb els requisits per estar-se a França i guanyar-se la vida..
Atès que el Govern està en minoria a l’ Assemblea Nacional, necessitarà Els Republicans per aprovar la llei d’immigració. D’entrada semblen en contra, però la seva actitud pot evolucionar si es corregeixen alguns punts del projecte i davant la pressió a què els sotmetrà la patronal, desitjosa de pal·liar com més aviat millor l’escassetat de personal.