El Reial Madrid imposa la seva llei

El debut del Reial Madrid a la Champions al Santiago Bernabeu va ser molt més agre del que se suposava. Els blancs van patir durant la primera part i van millorar durant la segona, que es van imposar amb un gol en una gardela de Fede Valverde durant els deu últims minuts, i un més d’ Asensio, ja al temps de descompte. Un guió repetit molts cops aquesta temporada... i en temporades passades.

El Leipzig, que al seu camp durant la primera jornada havia
rebut una pallissa en mans del Xakhtar (1-4), va demostrar que amb un entrenador nou, Marco Rose, és un altre, i va plantar una dura batalla a un Madrid que no va estar mai gaire còmode i va ser clarament superat en la primera mitja hora de joc.

A Ancelotti, en el primer temps, no li va funcionar el pla

El seu centre del camp amb Tchouaméni, Modric i Camavinga no va poder superar l’energia amb què es va desplegar el Leipzig, gens acomplexat pel Bernabeu. Al contrari, el quadre alemany es va comportar com els necessitats que venen sense res a perdre i molt a guanyar.

El Madrid va entrar poc en joc al primer acte, també perquè Vinícius es va deixar veure molt poc, emmanillat molt bé pel seu marcador. No hi va haver cap ocasió per a la polèmica, perquè al brasiler només li va sortir un driblatge, que no va trobar rematador.

Aquest va ser un altre dels mals del Madrid. Ancelotti va apostar per Rodrygo com a reemplaçament de Benzema, i Rodrygo és més aviat segona punta i fa molt més mal per la banda. Per jugar pel centre li falta carrosseria per barallar-se amb els centrals. I quan li arribava una pilota i enfilava per entrar a l’àrea sempre li sobrava un driblatge.

La millor posició al camp

El Leipzig va tenir més la pilota a la primera mitja hora, però li va faltar ullal per treure rèdit al seu domini. Va atacar amb molta gent, però l’estructura defensiva del Madrid va funcionar raonablement bé, amb Rüdiger i Nacho de centrals. Nacho és el meritori que sempre compleix i rarament es complica.

I en les poques ocasions en què el Leipzig va arribar amb claredat va topar amb Courtois, la paret que ha salvat tantes vegades el Madrid en aquesta competició.

L’ocasió més clara del Lepizig va arribar a la meitat del primer temps, una correguda de Werner que va acabar en una centrada al segon pal. Courtois semblava batut, Nkunku es va estirar així com de llarg és, però no va arribar a rematar la pilota.

Marco Asensio va ser xiulat quan va sortir, però es va reconciliar amb el Bernabeu marcant al temps afegit

El Madrid no va rematar ni una vegada amb perill en tota la primera part. Camavinga va tenir dues opcions i les va fallar totes dues. Modric va xutar una vegada a prop del pal i el més semblant a una oportunitat va ser un cop de cap fallit dins de l’àrea de Rüdiger després d’un córner.

La segona part va començar més equilibrada. El Madrid va buscar més protagonisme fent un pas endavant i el Leipzig va buscar la batalla al centre del camp. El joc es va fer pesat i avorrit, sense que ningú fes una passa que trenqués línies ni que provés un driblatge desequilibrant a prop de l’àrea.

Quan van arribar a l’hora de joc, com que el panorama semblava d’un partit a 0-0, Ancelotti va moure la banqueta i va introduir Marco Asencio per Camavinga, que havia viscut un dels seus partits més grisos.

Rodrygo va reemplaçar Benzema com a davanter centre, però no va tenir una actuació gens lluïda

El mallorquí va ser rebut per la grada amb divisió d’opinions, xiulets que demostraven que el madridisme no s’ha pres bé les seves vel·leïtats de l’estiu per abandonar el club.

L’entrada d’ Asensio va coincidir amb els minuts de més domini del Madrid, disposat definitivament a guanyar el partit, una cosa que havia anat fent en aquest tram tota la temporada. Asensio va fallar una ocasió clara en una vaselina i es no va poder esmenar.

Quan quedaven deu minuts per al final, el Madrid va treure el rifle de caçar i va sentenciar. Primer va marcar Valverde, i al temps de descompte, Asensio. Classificació encarrilada.