Aquests dies s’ha rememorat amb nostàlgia la celebració dels Jocs del 1992, que van servir per a l’obertura internacionalista més important de la història de Barcelona.
Ara, després d’aquesta celebració, ens hauria de preocupar quina ha de ser l’estratègia de futur perquè Barcelona no es refugiï en el record d’un fet passat –que en va permetre la gran transformació–, sinó que obri nous camins per continuar avançant cap a una ciutat sostenible de més de quatre milions d’habitants, còmoda per a la població però també suggestiva per als inversors i els creadors de llocs de treball de
qualitat.
Les circumstàncies actuals exigeixen renovar el pla metropolità del 1976
La publicació recent del llibre Intuición y perseverancia: Joan Mas Cantí y el Círculo de Economía ha servit per recordar-nos l’important paper que el Cercle ha tingut per impulsar la democratització en el tardofranquisme, la integració a Europa i la posada en marxa de l’àrea metropolitana de Barcelona, infeliçment desarborada per la Generalitat.
Barcelona sembla que viu moments de decadència pel pes negatiu del procés independentista i el desgovern que ha generat, que ha foragitat inversors, i per les crisis econòmiques ulteriors a la del 2008 i les recents crisis derivades de la covid i de la guerra d’ Ucraïna. I això malgrat haver avançat –és just reconèixer-ho– en temes sanitaris, d’atracció de start-ups i de turisme internacional.
És evident que Barcelona ha anat bé en els moments d’obertura cap a l’exterior més pròxim (àrea metropolitana) o més llunyà (mercats asiàtics) i va malament en els moments de tancament d’una manera o altra, que és el que ens està passant ara, quan la lamentable idea de la ciutat dels 15 minuts i de l’antiturisme i l’anticreuerisme, en comptes d’obrir-nos a la resta de Catalunya i Espanya, ens tanca sobre nosaltres mateixos, oblidant que és l’obertura en les seves diverses facetes el que hauria d’ajudar a redimensionar i desenvolupar progressivament l’urbs.
Cerimònia inaugural dels Jocs Olímpics de Barcelona 92.
A l’associació Salvem Barcelona, en què participo amb el meu amic i antic regidor Jacinto Soler Padró, estem convençuts que cal obrir-se si no volem anar perdent les posicions relatives que havíem guanyat per l’impacte dels Jocs.
Per això Salvem Barcelona està gestionant el reconeixement per la Unesco de l’Eixample de Cerdà com a patrimoni de la humanitat i està cridant l’atenció sobre la necessitat d’escometre la redacció d’un nou pla general metropolità, tenint en compte que l’apedaçat però encara vigent del 1976 sembla que no dona més de si, ja que les circumstàncies econòmiques i urbanístiques que avui es vertebren entorn de Barcelona necessiten una reorganització territorial que permeti redimensionar-la. Confiem que aquestes iniciatives puguin ser assumides per les institucions quan la vida política –cosa difícil– es pugui anar normalitzant.