Dimecres, des de l’escenari de la plaça de l’ Obradoiro, en la inauguració del Pelegrinatge Europeu Juvenil 2022, que segons l’ Església va atreure a Santiago uns 12.000 nois, una portaveu de l’organització va instar els participants a seguir les indicacions i respectar els passadissos delimitats, en nom de la convivència amb els turistes que visiten la capital gallega. Se’ls va oblidar un tercer col·lectiu, el dels veïns, precisament en el moment en què diversos col·lectius veïnals han alçat la seva veu, promouen un decàleg de bones pràctiques per al tram final de la ruta i proliferen les crítiques per les molèsties.
La polèmica sobre el turisme massiu a Compostel·la, com la de tantes ciutats imants per a marees de visitants, ha saltat així a l’actualitat, amb polèmica inclosa entre el president de la Xunta i l’oposició. Però en realitat existeix des de fa molt de temps de manera soterrada, apaivagada per la importància econòmica del pelegrinatge i per l’èxit que va suposar la iniciativa de Manuel Fraga des de la presidència de la Xunta, el 1993, de crear el Xacobeo i revitalitzar així una tradició gairebé perduda en el temps.
La Xunta celebra l’èxit del Xacobeo i acusa comuns i BNG de criticar per raons ideològiques
És la situació exactament contrària a la de l’actualitat. Segons l’ arquebisbat de Santiago ahir al matí 2.091 persones van recollir la Compostel·la, el certificat que acredita haver fet al Camí amb els requisits mínims estipulats. La vigília van ser més de 2. 700 en tot el dia. El 24 de juliol s’havia batut un rècord simbòlic, perquè es va assolir el pelegrí 200.000 per primera vegada abans de la festivitat de Santiago. El 2019 havia estat a l’agost.
Aquest 2019 és la referència, a causa de la pandèmia, que va suposar una davallada radical el 2020 i una recuperació parcial el 2021, que era Any Sant, aquell en què el 25 de juliol cau en diumenge i suposa el perdó dels pecats. Arribava després d’un llarg període d’onze anys respecte a l’anterior, del 2010. Així, la Xunta va aconseguir que l’ Església el prorrogués al 2022.
Al juliol van recollir la Compostel·la 67.203 persones, un 26% més que el 2019. De tota manera, el fenomen de l’ Any Sant és molt espanyol, amb una gran concentració a l’estiu, mentre que els estrangers, que a la resta d’exercicis són majoria, es reparteixen més durant el conjunt de l’any.
Lee tambiénCinc-cents anys de camí
Totes aquestes estadístiques són relatives, perquè com ha reconegut Nava Castro, directora de Turisme de Galícia, “molts fan el Camí sense segellar la credencial”. En qualsevol cas el desbordament d’aquest estiu no té precedent i propicia que se sentin crítiques fins i tot en pobles tan dependents de la ruta com Sarria ( Lugo), principal punt de partida dels caminants, perquè en la seva cursa per un llit als albergs fan els trajectes de nit, i desperten els
veïns.
Tres entitats socials de la zona d’entrada a Santiago van elaborar aquest any un decàleg de bones pràctiques. El text partia del recordatori que al costat de la ruta hi viuen persones, per la qual cosa reclamaven respecte per no alterar la seva vida quotidiana.
Tot i això, la setmana passada es van fer virals les imatges de multituds de joves del pelegrinatge catòlic copant els carrers del centre històric, cridant o cantant, la qual cosa, juntament amb altres excessos, ha elevat el malestar veïnal.
L’Ajuntament assegura que prepara un pacte pel turisme sostenible
En aquest context, els grups municipals de BNG i Compostel·la Aberta van clamar contra el model turístic imperant a Santiago, que consideren “invasiu”, “insostenible” i “depredador”, com a parer seu es posa de manifest aquest estiu.
Pel president de la Xunta, Alfonso Rueda, aquestes crítiques són ideològiques, i insinua que són contra el pelegrinatge catòlic. Si bé admet algun problema puntual de massificació, destaca els beneficis de l’èxit del Xacobeo, del qual fa bandera.