La capital del Bages, Manresa, s’engalana per celebrar el 2022 els 500 anys del Camí Ignasià. Un sender que parteix de terres basques i passa per La Rioja, Navarra i Aragó, fins a endinsar-se a Catalunya amb final a Manresa. D’ Inaziortar Bidea, passant per Camino Ignaciano fins a Camí Ignasià, tres idiomes diferents en un recorregut de 27 etapes i 650 quilòmetres. Ens centrarem en el tram final, que transcorre per terres catalanes.
Abans, una de prèvia. El camí ressegueix els passos que el cavaller Ignasi de Loiola va caminar el 1522 des de la seva casa natal a Azpeitia ( País Basc) fins al que es coneix com la Cova de Sant Ignasi, a la ciutat de Manresa. Un recorregut crucial en la il·luminació del fins aleshores militar. Després de caure ferit en batalla, durant la seva convalescència va llegir llibres religiosos que van allunyar el guerrer, fill d’una família de nobles, del camp de batalla, per acostar-lo a la fe catòlica. En aquesta conversió va peregrinar fins a Jerusalem, però abans es va aturar a Manresa, on va començar a desenvolupar els seus Exercicis espirituals , base de la seva espiritualitat. Una experiència reveladora que va marcar la seva vida i el va portar a fundar la Companyia de Jesús. Per això, Manresa és considerada ciutat bressol de l’ordre jesuïta.
Ignasi de Loiola va baixar el març del 1522 de Montserrat a Manresa, on va viure durant onze mesos
Salvant les distàncies, cosí germà del de Santiago, el camí Ignasià parteix de la iniciativa i impuls de la Companyia de Jesús i d’un grup de laics. El camí s’ofereix a tots els públics, per a aquells que, com Loiola, persegueixen una experiència espiritual, o per als qui volen viure simplement l’aventura del pelegrinatge, descobrint racons extraordinaris al llarg de la ruta. En vigílies de fer 500 anys, Manresa s’ha abocat en els actes de commemoració del camí. El seu Projecte Manresa 2022 va ser presentat al papa Francesc, que en la seva primera audiència després de la pandèmia, va acollir de bon grat la iniciativa i fins i tot va manifestar que li agradaria visitar la capital del Bages coincidint amb l’aniversari.
Christian Ender / Getty
Entrant en ruta, els pelegrins s’endinsen en terres catalanes just després de deixar el riu Cinca i la ciutat de Fraga a la seva esquena. Aviat es troben amb la majestuositat del Pla de Lleida, gaudint després dels paisatges i aromes que ofereixen les vinyes de Merlot de la DO Costers del Segre, per gaudir al cap de poca estona de les panoràmiques de l’oli de les Garrigues, passant per la històrica Cervera o l’emblemàtica Montserrat, fins a acabar a l’anomenat cor de Catalunya, Manresa. Total, 183 quilòmetres repartits en set trams que uneixen Fraga, Lleida, Palau d’Anglesola, Verdú, Cervera, Igualada, Montserrat i Manresa.
Ens aturem en el tram final del camí. El 25 de març del 1522, Ignasi de Loiola va baixar de Montserrat a Manresa, on es va instal·lar i va viure durant onze mesos. La seva estada, que va durar més del que havia programat inicialment, conserva una gran rellevància en la seva biografia. Deia que els mesos de vida a la ciutat havien estat per a ell una mena de noviciat en les coses de l’esperit. Per això, l’expressió “anar a Manresa” vol dir per als jesuïtes una peregrinació a les fonts de la seva història.
D’aquestes experiències, Manresa cataloga 22 espais ignasians. En destaca la cova de Sant Ignasi. Un santuari declarat com a Patrimoni d’ Interès Local, que inclou la capella de la cova, una església barroca i un edifici d’estil neoclàssic. Va ser creat per rememorar la cova on es va recloure per resar i dejunar, després del seu pelegrinatge des de Montserrat, i on va escriure els seus Exercicis espirituals .
El 1603 es va construir la capella dedicada a Sant Ignasi al costat de la cova; al segle XVII, una església com a vestíbul de la cova; el 1894-1896, el convent de jesuïtes i casa d’espiritualitat, i el 1915-1918, es va reformar amb abundant decoració artística la nau que forma el passadís entre l’església i la cova. Actualment, habilitada com a capella, reuneix un retaule d’alabastre de la segona meitat del segle XVII, i diversos relleus que representen diferents escenes de la vida de Sant Ignasi.
També són notables unes creus marcades sobre la pedra on resava, atribuïdes al mateix sant. Per tot això, la cova que va ser lloc d’oració i recolliment per a Sant Ignasi s’ha convertit en un preuat colofó per a un camí que cada any reuneix més peregrins.