Així doncs, quin vehicle compro?

Les institucions comunitàries han acordat que el 2035 es deixaran de comercialitzar a Europa nous cotxes de combustió interna (gasolina, dièsel, híbrids) per complir les polítiques de reducció d’emis­sions i de protecció del clima. Tot això fa que el dilema per al ciutadà sigui més viu que mai. En la decisió de triar un cotxe hi in­fluei­xen, a més, les noves regu­lacions urbanes sobre zones de baixes emissions. És millor comprar un cotxe ara, o cal esperar?

Consells de l'OCU

Preferiblement, etiqueta ECO

Els portaveus de l’Organització de Consumidors (OCU) apunten que en l’horitzó 2035 el cotxe elèctric guanya la cursa al d’hidrogen. I que ara l’elèctric 100% també és l’opció més recomanable per a les persones que es moguin per la ciutat i el poden recarregar a casa.

Tot i això, per als que sovint facin viatges llargs o no puguin fer la recàrrega elèctrica a casa, l’opció és “qualsevol cotxe de combustió”.

L’OCU recomana cotxes amb etiqueta ECO, ja que es veuran menys afectats per les restric­cions futures a les zones de baixes emissions. També podrien ser interessants les ofertes d’híbrids endollables –per a trajectes llargs i recàrregues a casa–, per bé que solen ser bastant més cars que els de gasolina o gasoil, afegeix. No obstant això, convé aclarir que malgrat que el 2035 no es podran vendre cotxes convencionals nous, “els antics podran continuar circulant”.

I davant el dubte, una altra opció és el rènting, esperant veure si l’horitzó queda més clar; o si s’instal·len més punts de recàrrega d’elèctrics a la ciutat.

Francesc Robusté

“Els fabricants no han tingut pressa per fer el canvi”

Francesc Robusté, catedràtic de Transport de la Universitat Po­litècnica (UPC), recomana prescindir del cotxe dièsel per la seva elevada contaminació –“els actuals emeten 10 vegades més de mitjana que un cotxe de gasolina”, diu–. 

Per a les llargues distàncies i les mercaderies, ara la millor elecció creu que són els híbrids –i cita com a exemple positiu la transformació en el sector del taxi–, de manera que d’aquí uns anys es pugui fer el canvi a l’elèctric­ 100%. Tot i això, lamenta que durant anys els fa­bricants “no hagin tingut pressa” per accelerar la transició cap al cotxe elèctric, frenats per les seves­ amortitzacions del motor convencional i “la falta de normativa i pedagogia dels governs”. “Avui encara podem comprovar una proporció infe­rior d’anuncis publicitaris a la televisió referits a cotxes elèctrics o híbrids”, apunta. Però els senyals són clars. Hi ha evidències: “El dièsel té els dies comptats”, va dir fa tres anys la ministra Teresa Ribera.

I Tesla és el segon fabricant de vehicles de més valor a la borsa, tot i que les seves bateries, el software i la limitada optimització de la seva enginyeria mecànica encara fan que els vehicles siguin cars”.

RACC

“No cal angoixar-se”

“Fins al 2035 queden més de 12 anys, i això és un termini prou ampli per possibilitar una tran­sició ordenada, sense que el ciutadà s’hagi d’angoixar més del compte”, diu Cristian Bardají, director de Mobilitat del RACC. Bardají afirma que seria desitjable que “els vehicles de propietat cobreixin els desplaçaments més freqüents”, mentre que recomana l’“ús de vehicles compartits per a les ocasions més singulars”.

Si un ciutadà s’ha de moure majoritàriament en l’àmbit urbà i necessita un cotxe propi, “els vehicles elèctrics ja són una opció alternativa real”, assegura. Tanmateix, aquesta modalitat de transport encara seria més apetitosa “si els incentius a la compra per part de les administracions fossin més ambiciosos”, conclou.

Carlos Rico (T&E)

“Amb els models elèctrics hi surts guanyant”

“Per bé que avui dia un cotxe elèctric és car, quan fas una anàlisi del cost total, l’opció dels models elèctrics surt guanyant en la majoria dels casos, a causa de l’elevat cost del carburant, que continuarà sent molt alt els pròxims anys. Les empreses han rebut un senyal molt clar. Amb tot, es necessiten més punts de recàrrega, sobretot en àrees rurals”, diu Carlos Rico, expert de l’oenagé Transport and Environment. Rico convida a una altra reflexió: el 2023 entraran en vigor les zones de baixes emissions als municipis de més de 50.000 habitants, que limitaran l’accés a aquestes àrees als cotxes més contaminants.

Fabricants

Triar la millor alternativa i “assessorar-se”

Els portaveus de Seat rebutgen que hi hagi una tecnologia millor que l’altra, sota la premissa que “les diferents alternatives permeten triar la que s’adapti més bé a les necessitats del client”. Aquesta adaptació té com a exemple el Seat León, que ofereix cinc tecnologies diferents. Per això proposen deixar-se acon­sellar per l’assessor comercial. “Si parlem d’híbrids recomanaríem el Cupra Formentor; i si la necessitat és 100% elèctric, el Cupra Born”, apunten.

Salvador Rueda

“És clau impulsar els serveis del cotxe compartit”

Salvador Rueda, ideòleg de les superilles barcelonines, es mostra clarament a favor del cotxe elèctric, però reclama que el vehicle passi de ser considerat “un artefacte de propietat privada a convertir-se en un servei públic”. Per això, veu fonamental impulsar el cotxe compartit amb aparcaments repartits per la ciutat i vehicles amb capacitats i tipologies diferents, “per poder utilitzar-los quan calgui i de manera adaptada a les condicions de cada moment”.

Així es reduirien el consum d’energia i el nombre de vehicles circulant; disminuiria dràsticament l’extracció de recursos necessaris relacionats per a la seva fabricació i es podria repensar la xarxa de transport públic. “Hem de fugir de la idea de com més cotxes elèctrics, millor; seria un error”, diu.

Productors

“Qualsevol vehicle nou”

Repsol, fabricant de carburants, opina que el ciutadà pot comprar “qualsevol vehicle nou” que vulgui perquè els nous amb motors de combustió han reduït “enormement” les emissions, i, “juntament amb els combustibles renovables, són una solució que ja està disponible”. La companyia destaca la reducció d’emissions que comporta la incorporació de biocombustibles a la barreja de carburants i també replica que la fabricació de les bateries dels cotxes elèctrics “és molt inten­siva en emissions de gasos hivernacle”. Els avantatges ambientals del cotxe elèctric, pel que fa a emissions evitades, “caldria reduir-les si es computessin” les emissions associades a la seva producció, sosté.

A. Pérez de Lucía (AEDIVE)

“Cal eliminar les barreres a les instal·lacions de recàrrega”

“El desplegament d’infraestructures de recàrrega és fonamental per consolidar la mobilitat elèctrica”, assenyala Arturo Pérez de Lucía, director general de l’Associació Empresarial per al Desenvolupament i Impuls de la Mobilitat Elèctrica (Aedive).

És per això que aquest expert reclama no només un suport a aquest desplegament, també per mitjà de normes i regula­cions que “eliminin les barreres que existeixen actualment a l’hora d’instal·lar aquesta mena d’infraestructures” i fer-les operatives.

Coincideix amb Salvador Rueda que en el futur es produiran canvis “en la manera de des­plaçar-se” i hi haurà un desen­volupament de nous serveis de mobilitat elèctrica compartida que posaran “l’accent en l’ús en comptes de la propietat”.