L’encantador de serps del futbol no perd mai les formes. Parla pausadament, connecta amb l’interlocutor, el fa anar al seu terreny, l’ embolica i al final sol aconseguir el que es proposa. Jorge Mendes es frega les mans quan el món es posa el banyador. Saps que et pot vendre la moto com un comerciant turc al Gran Basar i acostuma a col·locar el producte. Toca tota la gamma d’articles: el compro, venc i canvio. Alguna cosa semblant a un Wallapop del futbol per posar-nos en els temps moderns, tot i que si recorrem a clàssics cinematogràfics també ens podríem remetre a una de les escenes inicials de Casablanca, la que recrea un mercat ambulant on es regateja a tot arreu.
A la falda de Mendes torna una altra vegada el Barcelona
Ho va fer en temps del primer laportisme, i a la segona etapa del president el portuguès continua sent un interlocutor important. No ho ha deixat de ser mai en tots aquests anys. Ho va ser en època de bonança econòmica, i ara que el pacient està més que xacrós, apareix Mendes amb les seves mil i una carpetes, amb els seus tentacles i els seus contactes per desplegar tot el mostrari. Si no pot pagar un abric de visó, doncs aquí en té un de llana.
Al final el més important és que hi hagi alguna cosa per estrenar i que es renovi l’armari. Ara en el diccionari blaugrana la paraula en voga és palanques , encara que només sigui perquè el club la repeteix fins a la sacietat. En espera que s’activi, el Barça va preparant el terreny per intentar deixar anar traves i poder satisfer alguna de les peticions de Xavi Hernández, que s’haurà d’armar de paciència. Sempre queda el recurs de tota la vida i trucar a Jorge Mendes. Alguna cosa deu tenir.