La hipermotivació de Salah Rubén a París

La samarreta amb què Mo Salah va jugar la final de Kíiv el 26 de maig del 2018 és a Benicàssim ( Plana Alta). El cert és que el davanter egipci del Liverpool amb prou feines es va estar mitja hora al camp. Fins que Sergio Ramos, com si fos un judoka, va agafar del braç l’estrella del Liverpool i el va fer caure. L’espatlla del jugador red va suportar el pes de tots dos. Això li va fer malbé els lligaments de l’espatlla esquerra i el va deixar fora de la final. “La samarreta està tacada de verd i de marró de la gespa i el fang. La tinc jo a casa”, descobreix Rubén Pons, de 46 anys, exfisioterapeuta del Liverpool i home de confiança de Salah.

Aquesta samarreta és la prova de les ganes de revenja amb què Salah jugarà demà la final de París. “Vull el Madrid”, va dir només d’eliminar el Vila-real.

“ Vam viure l’altra final només 27 minuts”, recorda Pons a aquest diari. “Me’n vaig anar amb ell a l’hospital perquè l’examinessin”. Cap dels dos, estrella i cuidador, no van veure els quatre gols.

A l’estadi de Kíiv, amb llàgrimes als ulls, em va demanar que el portés al Mundial”

Allà, anant cap al centre mèdic de la capital ucraïnesa, es va forjar l’emotiva relació de Salah amb Benicàssim. “Érem en una sala de l’estadi esperant l’ambulància i va esclafir a plorar”, revela el castellonenc.

Era lògic. L’egipci veia com se li escapolia la final de la Champions, la seva participació en el Mundial i fins i tot la Pilota d’ Or, per a la qual era un dels grans favorits. La va acabar guanyant Modric. “Llavors, amb llàgrimes als ulls, em demana que el porti al Mundial, que faci tot el possible perquè arribi al torneig”, rememora el fisioterapeuta. La seva pena era comprensible, ja que el seu país feia 28 anys que no apareixia al gran campionat de seleccions i, faltant 21 dies per al debut, l’estrella veia el seu concurs penjant d’un fil.

Així doncs, Pons li va donar la seva paraula. Només li va posar una condició, atès que ell començava les vacances. “Et demano que treballem dues setmanes a casa meva”.

La samarreta de la primera final encara és tacada de verd i marró i la tinc jo”

Potser a un aficionat random d’Anfield li sonava la localitat costanera per allò del festival de música, però per a una estrella del futbol egípcia segurament no era una destinació coneguda. Tot i això, Salah va acceptar.

Això era un dissabte. Dimarts aterrava a Manises i es traslladava a Benicàssim. Es va quedar a l’hotel Voramar, a prop del centre d’aigües termals del Palasiet. “Al principi, en l’època més aguda de mobilitat, vam treballar amb els circuits d’aigua”, explica sobre el tractament. “És una persona que es cuida molt, que sempre et pregunta com es pot recuperar abans dels esforços, que sempre està pensant a millorar el rendiment”, el defineix.

Salah va anar millorant. Va canviar d’humor. Fins i tot va tastar la paella valenciana. Com que estava fent el Ramadà, van encarregar l’arròs per a la nit. Llavors va ser el futbolista que va posar les seves regles. Sense costelles de porc i amb carn halal, per complir amb els preceptes de la religió musulmana. “ He de tornar aquí amb la família”, va deixar dit el davanter.

Després de guanyar la final del 2019, l’estrella va enviar una foto al seu físio espanyol: “La copa també és teva”

Després de les dues setmanes a Castelló, Salah es va incorporar a la concentració d’ Egipte a Alexandria. Allà, evidentment, l’estrella va estar acompanyat de Pons, que també va anar a Grozni, on van tenir els faraons el quarter general durant el Mundial. Salah no va jugar el primer partit contra l’ Uruguai (15 de juny), però sí que va participar en el segon ( Rússia) i el tercer ( Aràbia), en què va marcar un gol en cada partit, els únics del seu país, que va caure eliminada després de perdre tots tres matxs.

Salah no ha tornat, però sí que ha enviat diversos companys de selecció a treballar amb Pons, com el migcampista Hegazy, el porter Gennesh i el davanter Trezeguet, tots internacionals. “És ell que promou aquests viatges”. És el senyal que en va quedar satisfet. Fins i tot hi ha un rumor entre els joves locals que va invertir en un restaurant, on la directiva del Liverpool va estar durant el viatge per a les semifinals de la Champions contra el Vila-real. “ La Suculenta és meu”, aclareix Pons. Va estar tractant l’estrella del Liverpool fins que, per la pandèmia, es va prohibir viatjar al Regne Unit. La seva relació amb Salah és tan estreta que minuts després de guanyar la Champions del 2019, amb un gol seu al Tottenham, al mòbil del fisioterapeuta va arribar una foto de Mo amb l’ orelluda . “Part d’aquesta copa també és teva”, deia el missatge. Ara busca la segona, amb doble motivació.