Per a la Casa del Rei hi ha, d’acord amb els fets, una divisòria entre amics i enemics. Traçada la línia de calç, queden al costat dels mereixedors d’afecte PSOE, PP, Ciutadans i Vox, mentre que a la columna de l’animadversió hi figuren Podem, ERC, Junts, BNG i Bildu. Atès que la magnanimitat és un atribut propi dels reis, algú esperaria del Monarca més equanimitat en el tracte als seus súbdits, independentment de la religió política que professin.
Les regles del joc són, o haurien de ser, que els partits poden ser antimonàrquics, però que el Rei no pot regalar ni ha de regalar cap deferència amb els seus actes a unes sigles determinades. No ha estat així amb la trucada que des de la institució es va fer per informar els partits que el Rei es disposava a fer públic el seu patrimoni i que el Govern central aprovaria un reial decret per reforçar la transparència i el retiment de comptes de la Zarzuela.
Que entre els que no són dignes d’atenció hi hagi Podem encara és més inexplicable
Si el Rei té per objectiu recosir Espanya dels múltiples esquinços que col·lecciona, no només el sobiranisme, mala cosa és fer escarafalls d’unes quantes formacions polítiques i limitar-te a comptar entre els teus els que no qüestionen la institució. És als ciutadans a qui es deu el Monarca, i, lamentablement, oblidant-se de marcar alguns números de telèfon és als ciutadans a qui fa un menyspreu.
L’excusa que ha posat la Casa del Rei per explicar la raó per la qual ha actuat així –que quan Carmen Calvo era vicepresidenta va recalcar que només calia informar els partits compromesos amb la Constitució– és d’una feblesa extrema. En tot cas, qui actua així és la Zarzuela, i és a aquesta última a qui cal exigir que rectifiqui i entengui que de constitucionals ho són tots. No és admissible, i segur que no ha estat aquest l’objectiu, que des de la monarquia es decideixi qui mereix i qui no el rang de constitucionalista i quina formació política és mereixedora i quina no d’una trucada per informar d’un fet rellevant per a la institució. Que entre els que no són dignes d’aquestes atencions hi figuri un partit que forma part de l’Executiu, com Unides Podem, encara és més inexplicable.
Felip VI
Després resulta que, centrats en el fons de la qüestió, tampoc no n’hi ha per a tant. Perquè el que s’ha volgut presentar com una revolució i un avenç extrem és més aviat un exercici de calculada exageració. És cert que ara sabem que Felip VI té estalviada la rodona xifra de dos milions i mig. I també que algunes de les iniciatives que el mateix Felip VI ja havia posat en marxa a la Casa Reial per fer passos petits a favor de la transparència des de l’inici del seu regnat s’han formalitzat ara mitjançant un decret llei. No traurem mèrit a l’esforç, però convinguem que, per poc que vulguem jutjar amb honestedat el que s’ha aprovat, l’impacte real és més aviat un xic limitat tirant a limitadíssim.
La transparència aplicada a la Casa del Rei que se’ns ofereix amb la nova reglamentació obliga el ciutadà a continuar militant en un exercici de fe incondicional per creure a ulls clucs allò que vulgui comunicar-se-li a tall d’obsequi informatiu. No pot justificar-se, doncs, una campanya publicitària sobre la regeneració de la monarquia amb els minsos continguts del reial decret aprovat pel Govern espanyol. Val més això que res, és veritat. En aquest punt tenen raó els optimistes.
Lee tambiénEl Rei fa públic un patrimoni personal de 2,5 milions d’euros
Ens hauríem de tractar decididament com adults. Si es considera que pel bé d’ Espanya i de la seva estabilitat la monarquia ha de continuar gaudint d’espais d’opacitat més amplis que els de la resta de les institucions, que es digui clarament i que es defensi amb arguments. Això seria raonable i fins i tot intel·lectualment enriquidor per al debat públic. Però el que no val és convertir una mà de pintura en una reforma integral. Del final de la inviolabilitat, la gran promesa que sí que hauria suposat un pas de gegant per a la regeneració de la Corona, ja ni n’escrivim cap línia. Ha deixat de ser a l’horitzó, si és que hi havia estat mai. I això sí que és una mala notícia. Per a la Corona, vull dir.