El Rei ha decidit, per voluntat pròpia, fer públic tot el seu patrimoni, que s’eleva a la quantitat exacta de 2.573.392,80 euros. La decisió, que ahir va comunicar oficialment la Zarzuela, es basa en el seu desig de contribuir, com a cap de l’ Estat, a regenerar la vida pública.
El patrimoni del Rei està constituït principalment per les retribucions que ha percebut dels pressupostos de la Casa del Rei al llarg dels últims 25 anys, primer com a príncep d’ Astúries des del 1998 i posteriorment com a Rei a partir del 2014.
Al llarg d’aquests anys, que es corresponen amb els que ha complimentat la deguda declaració de la renda, Felip de Borbó ha cobrat una retribució total de 4.275.796,94 euros, quantitat de què cal deduir les retencions fiscals, els imports dels impostos satisfets al llarg d’aquests 25 anys i les despeses particulars.
Fins al 1998, el llavors príncep d’ Astúries rebia del seu pare, el rei Joan Carles, una quantitat anual per sota del mínim obligatori per a la declaració de la renda.
Dels poc més de 2,5 milions d’euros declarats que té actualment, 2.267.942,90 euros es reparteixen en comptes corrents o d’estalvi, accions i fons d’inversió; la resta, 305.450 euros, són objectes d’art, antiguitats i joies de caràcter personal que han estat objecte de la taxació corresponent.
L’anunci respon al desig del cap de l’Estat de contribuir a regenerar la vida pública
El Rei, com la resta de la família reial, sufraga les seves despeses personals, com per exemple el cost de les escoles tant de la princesa Elionor, a Gal·les, com de la infanta Sofia, a Madrid. Les seves despeses d’habitatge, manutenció i transport són assumides per Patrimoni Nacional, organisme públic responsable dels béns de titularitat de l’ Estat, dependent del Ministeri de Presidència.
La Zarzuela va informar, igualment que el Rei presenta anualment la corresponent declaració de l’impost sobre la renda, així com la declaració de l’impost sobre patrimoni que elabora l’Agència Tributària, d’acord amb les dades que té i les que facilita l’interessat. Felip VI no té propietats immobiliàries ni a Espanya ni a l’estranger, i tot el seu patrimoni se circumscriu a la quantitat declarada. Pel que fa al patrimoni i les propietats de la reina Letícia, la Zarzuela no ha considerat fer-ho públic.
El Rei s’ha aplicat, per bé que no hi està obligat, les lleis de transparència i alts càrrecs, del 2013 i el 2015, respectivament, que precisament exclouen el cap de l’ Estat. Els alts càrrecs de la Casa del Rei, que s’equiparen, en diferents nivells, amb els membres del Govern, ja publicaven la declaració de béns, tot i que tampoc no hi estan obligats. En aquest cas les seves declaracions s’ajusten a les normes de bon govern i el codi de conducta que va dictar el normes internes de la Casa.
El monarca té 2,2 milions en comptes i fons i 300.000 euros més en objectes d’art i joies
La Zarzuela ha argumentat la decisió personal del Rei de fer públic el seu patrimoni en nom de la transparència, la integritat i l’exemplaritat, principis en què va basar el seu discurs de proclamació i que han marcat el seu regnat els últims vuit anys. Felip VI, segons fonts oficials de la Zarzuela, demostra amb aquest gest el seu “compromís amb la regeneració de la vida pública”.
Dins les consideracions que ha tingut en compte el Rei per prendre la decisió també hi ha l’actitud de milions d’espanyols que afronten la seva feina quotidiana amb esforç i honradesa, amb vitalitat i generositat, segons consta al comunicat publicat ahir a la tarda i facilitat, en mà, a la Zarzuela als mitjans d’informació acreditats a la Casa Reial. A la nota s’assenyala que “el Rei, guiat per aquest mateix esperit de servei i compromís cívic, afegeix a les seves responsabilitats constitucionals la decisió personal de fer públic el seu patrimoni”.
De la decisió del Rei, segons fonts de la Zarzuela, se n’ha informat el Govern central, el líder de l’oposició i la resta dels portaveus parlamentaris tret de Bildu, ERC, Junts, BNG i la CUP, seguint el criteri establert per Carmen Calvo, vicepresidenta del Govern espanyol fins a l’última remodelació, que considerava aquestes formacions fora del consens constitucional.