La construcció que es veu a la dreta ofereix aparences d’una envergadura inusual. Corria el 1928 quan començava a agafar forma la gran estació de França. El lloc gairebé era obligat atesa la seva història.
En aquella zona havia estat enclavada l’estació del primer tren de la Península, inaugurat el 1848 i que conduïa a Mataró. Es va situar allà perquè no cabia a la ciutat encara emmurallada; era entre la tela defensiva i la Barceloneta.
Poc després i gairebé al seu costat s’hi va situar l’estació ferroviària de la nova línia a Granollers, posada en servei el 1854.
L’enginyer barceloní Eduard Maristany, que presidia la potent companyia de trens Madrid-Za ragoza- Alicante, que per abreujar-se s’anomenava MZA, ja havia aconsellat de situar allà l’estació de França. I el projecte va reeixir, tot i que es va fer esperar una mica.
El nom Marquès de l’Argentera homenatja l’enginyer ferroviari Eduard Maristany
Finalment es va convocar un concurs el 1922. Va merèixer ser escollit el projecte de l’arquitecte basc Pedro Muguruza. El resultat final va ser obra compartida. En efecte, l’estructura que cobreix les andanes i la gran sortida de vies va ser deguda a l’arquitecte Pelai Martínez.
Vista la dimensió inusual de l’edifici, amb espais i alçades d’una grandesa considerable, es va considerar que calia atorgar-li una decoració i fer servir uns materials nobles que realcessin degudament el conjunt. Aquesta missió va ser encarregada a l’arquitecte Raimon Duran Reynals, que va aconseguir enriquir-lo amb tota la noblesa exigida.
Les obres de construcció de l’estació de França cap al 1928
Es va inaugurar el 1929 i semblava feta a mida de l’esdeveniment de l’any: l’ Exposició Internacional. El restaurant que va establir allà l’acreditat professional Miquel Regàs encaixava amb l’entorn i li va brindar categoria social.
Aquell carrer havia rebut el ridícul nom de Frente Aduana, després denominat passeig de la Duana i rebatejat el 1929: avinguda Marquès de l’Argentera. Eduard Maristany ho tenia merescut. Havia nascut en el si d’una família de considerable tradició ferroviària i la zona era un nucli històric i intens que s’anomenava camins de ferro. El 1918 Alfons XIII li havia atorgat el títol de marquès de l’Argentera per la construcció a la línia entre Reus i Falset del formidable túnel que, amb quatre quilòmetres i escaig, es va mantenir fins al 1956 com el més llarg d’ Espanya.