Príncep del desert, senyor de l’Anoia

Expliquen de Nasser al-Attiya (Doha, 1970), el príncep del desert , que és un paio peculiar. Podrien confondre el seu caràcter aguerrit al volant i la seva posició social privilegiada, familiar de l’emir de Qatar –cosí germà, per compartir dida–, però en la curta distància el xeic conquista per la seva humilitat, la seva educació i també la seva generositat. “És un gran treballador, molt detallista i gens manaire; no li cauen els anells per fer les coses”, explicava des de Bisha Jordi Vidal, el seu assistent al Dakar, l’home que li condueix la caravana i li cuida una de les seves propietats: una masia del segle XVIII a Castellfollit del Boix (Anoia), a prop d’Igualada, on el xeic passa temporades des del 2018. Hi tornarà coronat com a tetracampió del Dakar.

Amb el triomf consumat ahir a Jiddah, al-Attiya ja és el tercer pilot amb més victòries en cotxes de la història del Dakar. La quarta estatueta, que afegeix a les del 2019, el 2015 i el 2011, l’iguala al palmarès amb el mític Ari Vatanen (1987, 1989, 1990, 1991) i l’aproxima a l’inabastable Stéphane Peterhansel (8).

El qatarià, familiar de l’emir Al-Thani, passa èpoques entrenant-se a la seva finca de Castellfollit del Boix

Després de dos segons llocs consecutius a l’ Aràbia Saudita, Al-Attiya ( Toyota) tenia un compte pendent amb el Dakar al seu país veí, arxienemic de Qatar. “Aquesta victòria era molt important per a mi perquè la cursa és a la nostra regió. Per això em sento molt feliç. La gent s’esperava des del 2020, quan el Dakar va venir aquí. Però vam ser segons en totes dues. Ara he guanyat, i és una gran sensació; soc molt feliç”, declarava el qatarià, que va arribar a l’última etapa amb una renda còmoda de mitja hora sobre el francès Sébastien Loeb ( Hunter).

Així, ho tenia relativament fàcil per assegurar-se el quart títol després d’haver liderat la classificació general sense interrupció des de la primera etapa, ja que va ser un dels pocs pilots que aquell dia no es van perdre. De fet, aquell triomf va estar tacat de polèmica, que l’ha perseguit tot el ral·li.

“Fa gràcia que només un cotxe hagi aconseguit trobar el camí correcte. Ens pensàvem que tenien informació extra; si no, era impossible trobar aquella pista”, va insinuar de manera insidiosa l’alemany Sven Quandt, responsable de l’estructura X-Raid (l’equip Mini de Laia Sanz) i del suport tècnic dels Audi de Sainz, que va perdre dues hores i mitja i va enterrar les seves opcions, i
Peterhansel, que va trencar l’eix (5 hores) i va ser penalitzat amb
16 més. L’alemany va sembrar l’ombra de la sospita: Al- Attiya va tenir avantatge sobre la resta.

La polèmica va créixer el tercer dia, quan Al-Attiya va completar la segona etapa sense haver connectat la caixa negra que comunica els paràmetres del cotxe perquè es pugui comprovar la legalitat. L’equip Toyota va justificar que es va deure a un error humà, ja que a la nit es desconnecta la bateria per seguretat, de manera que el qatarià es va salvar de la sanció, que hauria estat la desqualificació segons el reglament de la FIA. Li van imposar una multa de 5.000 euros amb l’argument que quedava molt ral·li al davant i aplicar el reglament al peu de la lletra hauria estat “desproporcionat” per al qatarià.

Al- Attiya en va sortir indemne, reduïda la rivalitat a Loeb, l’únic que el va seguir a la primera etapa i l’únic que l’ha pogut inquietar durant els dotze dies esgarrapant-li segons. Però tanta insinuació d’impostor el va molestar.

“ En Nasser no fa trampes”, afirma Jordi Vidal. “El conec des de fa nou anys, com si fos un germà o un millor amic. És bo pilotant perquè té un do i perquè s’entrena molt en ral·li raids i ral·lis; fa 15 o 20 curses a l’any, quan la majoria només corren de Dakar a Dakar. Fa ràbia que li vulguin treure mèrits”, diu el seu assistent català, que també s’encarrega de la masia de Castellfollit del Boix i del gos que li va regalar un veí, un encreuament de pastor alemany i husky a qui ha posat, ves per on, Dakar.