D’ofici, arquitecte modernista

La història de l’arquitectura situa el naixement de l’ art nouveau el 1893, al carrer de Brussel·les on Victor Horta va aixecar la cèlebre casa Tassel, però la primera fuetada o coup de fuet del que aquí es diria modernisme va aparèixer molt abans al paisatge barceloní i va ser obra d’un altre jove arquitecte, Lluís Domènech i Montaner, autor de les sinuoses reixes que il·luminen el subsol de l’antiga Editorial Montaner i Simón, que ell mateix va projectar el 1880 i que ara és seu de la Fundació Tàpies. Ho explica el periodista, escriptor i crític d’art Lluís Permanyer a Sagnier i els modernistes, una obra colossal que, des d’una perspectiva original i amb abundants aportacions inèdites, aborda com era l’ofici d’arquitecte en un context, el de la Barcelona modernista, que, segons l’autor, mereixeria haver estat inclòs en un dels Moments estel·lars de la humanitat , el cèlebre volum de l’austríac Stefan Zweig.

Subtitulat L’ofici de l’arquitectura 1880-1930 , per les seves pàgines desfilen els principals protagonistes: Enric Sagnier i Villavecchia, el més prolífic i fins fa poc també el més desconegut de tots, amb més de 450 projectes; Lluís Domènech i Montaner; Josep Puig i Cadafalch; Antoni Gaudí, i Josep M. Jujol. A finals del segle XIX la nova Barcelona estava per fer. “Una de les claus que explica el fenomen és que l’ Eixample era en aquell moment el solar més gran que hi ha a Europa i el pla Cerdà afavoreix el lluïment de l’arquitectura gràcies a l’amplitud dels carrers i els espectaculars xamfrans, però tot això coincideix, a més a més, amb l’expansió industrial i un moment dolç econòmicament, amb la repatriació del capital de les colònies i famílies catalanes que, cansades de veure assolades les seves finques a causa de les guerres carlines, es van traslladar al nou barri. De la conjunció de tot això en va sortir l’esclat del modernisme”, apunta Permanyer, un dels grans especialistes en el període.

‘Sagnier i els modernistes’ també aborda les relacions entre ells i amb els seus clients i mecenes

El volum, editat en castellà, català i anglès per Antonio Sagnier i Fernando Villavecchia, a càrrec de Ramon Úbeda, inclou una cronologia de les principals obres de tots ells, rescata construccions desaparegudes del paisatge barceloní, com l’ Arc de Triomf que Sagnier va aixecar el 1904 al centre del passeig de Gràcia o l’Hotel Internacional que Domènech i Montaner va projectar el 1888 per acollir els vi­sitants de l’ Exposició Universal. I s’endinsa en les seves derives polítiques i les no sempre fàcils relacions que van mantenir. “Al final de la seva vida –observa Permanyer– Gaudí mira amb recel el temple del Tibidabo que construïa Sagnier perquè no suporta que la burgesia hi concentrés les seves almoines i ignorés la Sagrada Família”.