Europa té quatre vacunes autoritzades per fer front a la covid, però de manera immediata depèn en bona part de la de Pfizer. Durant el segon trimestre, dels 300 milions de dosis que s’espera distribuir, 200 milions són d’aquesta farmacèutica. A més, és gairebé l’única que proporciona alguna bona notícia, com els 10 milions de dosis suplementàries anunciades ahir.
Depèn molt, doncs, d’aquesta vacuna creada a partir de la investigació alemanya i el múscul industrial nord-americà. BioNTech-Pfizer va ser la primera que va arribar i la que subministra més vacunes, mentre que AstraZeneca acumula retards i, ara, dubtes sobre els efectes secundaris. D’altra banda, Moderna facilita quantitats més modestes i Janssen acaba de rebre l’aprovació de la l’ Agència Europea del Medicament (EMA) i no lliurarà les primeres dosis fins a la segona meitat d’abril.
En aquest context, ha esclatat l’aparent contradicció entre les recomanacions de l’EMA i la decisió que han pres els grans països, com Alemanya, Espanya, Itàlia i França, de paralitzar la vacunació amb AstraZeneca com a precaució per possibles greus efectes secundaris.
Ahir l’EMA va repetir per quarta vegada els últims dies la recomanació que, amb les dades disponibles fins ara, els beneficis de continuar vacunant amb AstraZeneca superen els riscos. Ja havia manifestat això mateix en tres comunicats, i ahir va ser la directora executiva, Emer Cooke, qui va fer una roda de premsa per assegurar que no han detectat cap relació entre els episodis de casos adversos d’esdeveniments trombòtics i aquesta vacuna.
“Els beneficis continuen superant els riscos, però aquesta és una preocupació greu i necessita una avaluació científica detallada. És en això en el que estem implicats en aquest moment”, va dir la directora Emer Cooke. Els experts fan aquesta avaluació científica amb les dades subministrades pels països, que conclourà demà i es farà pública.
L'EMA decideix demà
Donarà la seva posició final sobre la relació entre la d’AstraZeneca i els efectes secundaris
Es tracta d’establir si hi ha cap relació entre les vacunes d’AstraZeneca i els problemes trombòtics. En realitat el nombre de casos detectats és baix, fins i tot inferior al que s’esperava, tenint en compte el número de població vacunada. Tot i això, el que està sota observació són casos específics i molt poc freqüents: es tracta de trombosis de sins venosos. El que ja es descarta pràcticament és una de les hipòtesis inicials, que els coàguls tinguessin relació amb uns lots determinats de vacunes. Va ser un dels plantejaments que es va fer quan es van detectar els primers casos a Àustria, però a mesura que s’han anat sumant nous episodis, aquesta possibilitat ha perdut força. En canvi, s’analitza si hi ha cap relació amb el procés de fabricació de les dosis. “El nostre paper és avaluar-ho ràpidament i saber si es tracta d’una coincidència o és un efecte secundari relacionat amb la vacuna”, va dir la directora de l’EMA.
Per la seva banda, AstraZeneca també defensa la seguretat del seu producte i atribueix la preocupació al fet que s’està prestant una gran atenció als casos. “La natura de la pandèmia ha portat a prestar més atenció a casos individuals”, va manifestar la cap de medica de la farmacèutica Ann Taylor, que va destacar que entre 17 milions de vacunats a la UE i el Regne Unit el nombre de problemes de coàguls és inferior al de la població general.
D’altra banda, avui la Comissió Europea presenta la seva proposta de passaport de vacunació per ajudar a reactivar la mobilitat aquest estiu. És un gran objectiu de països com Espanya i Grècia, molt dependents del turisme i, per tant, de la capacitat de desplaçament.
El certificat, disponible tant en format digital com en paper i amb un codi de barres per facilitar la identificació, acreditarà que el posseïdor està vacunat o bé que ha passat un test amb resultat negatiu o que ja té anticossos perquè ha passat la malaltia.
Els principis ja van quedar establerts al gener a la guia per assegurar la interoperabilitat dels certificats de vacunació entre els diferents països. Allà es detallen les dades mínimes necessàries, que inclouen la identificació de la persona, de la vacuna subministrada i de l’organisme que la va facilitar.
Emer Cooke, sobre AZ
L’Agència del Medicament precisa que “cal una avaluació detallada”
Encara falta definir la funció del certificat. La seva simple existència facilitarà una mobilitat més gran, però trobarà les reticències dels països que argumenten que pot suposar una discriminació entre els que disposin del passaport i els que no. També la directora del Centre Europeu per a la Prevenció i el Control de Malalties ( ECDC), Andrea Ammon, va rebutjar aquest dimarts la possibilitat de fer servir el passaport de vacunació per viatjar pel seu caràcter discriminatori.
Preocupació per la quarta onada
La preocupació creix al Ministeri de Sanitat davant la possibilitat, cada vegada més a prop, que arribi la temuda quarta onada abans que la vacunació arribi a un nombre més alt de persones. La situació epidemiològica a Espanya s’ha estancat (una reducció de menys d’un punt en la incidència acumulada a 14 dies en 24 hores, amb 127,8 casos per 100.000 habitants), però la incidència a 7 dies (indicador que permet comprovar com serà l’evolució els propers dies) revela que en onze comunitats està creixent. Els increments són lleus, però adverteixen que la relaxació de les mesures que faciliten el contacte social incrementen els contactes. Altre cop, les mirades es fixen en Madrid, la comunitat, després de Melilla, amb més incidència de tot Espanya (222,5) i amb les ucis encara a un 35%. És l’única regió, amb les ciutats autònomes, que no ha aconseguit controlar la tercera onada (és la comunitat amb les mesures més laxes) i es tem que no ho aconsegueixi abans que arribin els dies festius (pont de Sant Josep i Setmana Santa), que incrementen els contactes i la mobilitat, encara que sigui només regional.