Tots són únics

Si el primer debat de la campanya entre els candidats a les eleccions catalanes del 14 -el de La Vanguardia- va ser el de tots contra Illa, per allò de la novetat de l'estrena del fins aleshores ministre de Sanitat, i el segon -el de RTVE-, el de tots contra tots, el de ahir a la nit a TV3 va ser el de tots són únics. Únics per intentar aconseguir els objectius electorals que cada un d'ells es planteja i per fer-ho quan la campanya entra en la recta final, ara ja amb només tres dies per davant.

En aquest escenari, dins el bloc sobiranista Pere Aragonès parla d’ERC com l’única formació capaç de liderar un govern ampli i transversal i com l’única garantia per frenar d’una banda el PSC i de l’altra Vox. Laura Borràs erigeix Junts per Catalunya com l’únic vot útil per evitar que un nou tripartit s’instal·li a la Generalitat. Dolors Sabater presenta la CUP com l’única força que garanteix un govern clarament independentista. Àngels Chacón s’aferra a l’herència de CDC i explica que el PDECat és l’únic partit que assegura la ­moderació i la centralitat d’un govern que aspira a la independèn-cia i declara la seva incompatibi­litat manifesta precisament amb la CUP. I Jéssica Albiach no es cansa de repetir que En Comú Podem és l’única garantia d’un govern d’esquerres.

Cs i PP censurenel populisme de Vox i entren en disputa pel mateix espai polític

Al bloc constitucionalista Sal­vador Illa abandera la idea del canvi i esgrimeix que el PSC és l’únic canvi possible a Catalunya. Carlos Carrizosa s’esforça per fer de Cs l’única garantia d’un govern jus­tament constitucionalista. Alejandro Fernández defineix el PP com l’única força capaç d’impedir, d’una banda, un tripartit d’esquerres clàssic i, de l’altra, tant un tripartit republicà, socialista i postconvergent alhora com un govern independentista. I, finalment, Ignacio Garriga evidencia una ve­gada i una altra que Vox, efectivament, és únic.

Els blocs, tot i això, no són compartiments estancs. I en el debat moderat pel director de TV3, Vicent Sanchis, i emès també per Catalunya Informació, va quedar ­meridianament clar. La pitjor part per la gestió de la pandèmia del ­coronavirus se la va endur Illa, a qui tothom va retreure que qui ara promet millorar la sanitat no ho fes quan era ministre, mentre que ell es defensava recordant que les competències són de les autonomies. Però també Aragonès va ­haver de donar explicacions per la gestió del Departament de Salut, en mans d’ERC, i en part ho va fer posant sobre la taula les retallades de l’època d’ Artur Mas, mentre que Borràs anunciava que, en cas de guanyar, el seu conseller de Salut seria Josep Maria Argimon, actual secretari de Salut Pública. I tots van exposar les seves receptes per sortir de la profunda crisi econò­mica, per bé que la majoria no van precisar d’on sortiran les misses.

Ara el repte és convèncer abstencionistes i indecisos, que no són pocs

Cadascú, d’altra banda, va defensar sense novetats el model de país que preconitza per a Catalunya, que va des de la independència a l’abolició de l’autonomia. Sense novetats però amb una arrencada fulminant de Carrizosa, que va proclamar un “ja n’hi ha prou” que Oriol Junqueras i Carles Puigdemont “ controlin TV3 per fer propaganda”, i que tot i així es va veure superat per l’esquerra per Garriga, que va anunciar que, en cas de governar, “tancaria TV3”. Però amb el candidat de Vox els que més van buscar la disputa directa van ser els aspirants de Cs i PP, que van cen­surar el seu populisme i van evidenciar la lluita pel mateix espai polític. Tots, a més, van mantenir les incògnites sobre els pactes ­postelectorals, amb la interpel·lació d’ Aragonès a Illa perquè re­nunciés a qualsevol suport pos­sible de Vox, que l’exministre de Sanitat va rebutjar “per activa, per passiva i per perifràstica”.

Ara el repte, amb només tres dies de campanya al davant a partir d’avui, és convèncer abstencionistes i indecisos, que no són pocs.