Dimecres el meu fill plorava de frustració per la dificultat de l’examen de mates a les PAU. I no és que ell no anés prou preparat. I no és que sigui molt autoexigent i es demani la perfecció, ja que és força realista. El que va passar és que la recent estrenada vida d’adult li va donar la primera clatellada. Immerescuda, injusta. Les xarxes en van plenes. Calia fer aquest examen tan difícil, quan no es tracta de fer un cribratge, sinó que els estudiants tinguin l’oportunitat de demostrar els seus coneixements? La primera lliçó que li han ensenyat al meu fill és que no cal esforçar-se, per a què? Les il·lusions del seu prometedor futur se les ha endut un examen injust. Calia fer-lo tan difícil? Quin sentit té? Han pensat en el sentiment d’impotència i malestar que generen en el present i el futur dels nostres joves?
Mònica Ibáñez Bernal
Barcelona