Qualsevol forma d’enverinar el medi ambient és un ecocidi. Aquest neologisme va ser emprat per primer cop l’any 1972 per Olof Palme a la cimera del medi ambient d’Estocolm. La intenció va ser conscienciar sobre l’ús del mortal herbicida “agent taronja” que afectà dones gestants i milions d’hectàrees a la guerra del Vietnam.
Alguns anys després, els actes ecocides van ser ja encausats als estats de dret. I més endavant ha estat l’activista Greta Thunberg, entre d’altres, qui ha denunciat l’evident maltractament del planeta a causa d’un canvi climàtic de conseqüències devastadores. Aquest fet assenyala els consumidors d’energies no renovables que generen CO₂, les empreses d’idèntic tarannà on aquests consumeixen, i els governs que, amb el seu vot, hi donen suport de forma amagada.
Fer efectiva la criminalització de l’ecocidi suposa desqualificar actituds irresponsables. Hem de ser crítics amb qualsevol dels nostres actes per tal de revertir el desequilibri de CO₂ causat.
Carles Moranta Jaume
Mallorca