L’article de John Carlin “Ningú no és perfecte” (Opinió, 31/X/2021) no té pèrdua i furga en el debat de la memòria de grans personatges que, per llur manera de viure, posen en qüestió la seva honorabilitat. Carlin es pregunta fins on ha d’arribar el desmantellament de monuments, nomenclatura, etcètera, per “fer net”, per dir-ho d’alguna manera. La pretenció de “fer net”, crec jo, no porta enlloc, només són gestos demagògics i de concupiscència política. Faríem millor d’educar els infants (potser amb els adults hem fet tard) perquè els exemples passats els siguin referents per a la seva moralitat futura i sense prejudicis.
No sé si Carlin ens fa l’ullet amb el títol de l’article i a aquell altre que, per votació popular, es va atorgar a la pel·lícula Con faldas y a lo loco . Hi ha res en els humans de perfecte?