Twitter és el reflex d’una part de la societat, la més cafetera i també la més polaritzada. El comú dels ciutadans viu un altre dia a dia, menys intens. Està clar que no molts espanyols han discutit aquest Nadal, ni a les seves taules familiars ni al metro, sobre l’accelerada reforma dels delictes de sedició i malversació, els dos trending topic que tant està costant d’explicar al Govern de l’Estat, i sí sobre les coses del menjar. Per això de com de car que està tot se’n parla menys al pati digital.
Estava tot en calma absoluta aquests primers dies de l’any, però el cop al Brasil protagonitzat per seguidors de Jair Bolsonaro va prendre la metxa. La xarxa que Elon Musk amenaça de desmuntar treia fum diumenge a la nit. Van ser hores de comparacions perilloses i també d’alguna patinada.
La més flagrant, la de Cuca Gamarra cap a Pedro Sánchez. “Contigo, en España, esto ahora es un simple desorden público”. Un desafortunat tuit que el moderat Feijóo no hauria escrit mai. Tampoc el rescatat Borja Sémper. La secretària general del PP va aconseguir pocs retuits dels seus, perquè així és com es mesura l’èxit o fracàs d’un comentari. “Indecent, Cuca, indecent”, li va replicar el diputat valencià Joan Baldoví, emportant-se l’aplaudiment del públic.
Molt més elegants que la rival dialèctica de Sánchez al Congrés van ser els seus companys González Pons i Bendodo. Aquest any electoral aferrissat les hipèrboles a les xarxes buscant algun vot confús seran la tònica habitual. Cada vot compta i serà important separar el gra de la palla. Periodisme, que diria el mestre Giner.
Però centrem-nos en l’important: i si allò del Brasil succeís a Espanya? El veredicte de la xarxa va ser clar: Gamarra no es va llegir la Constitució ni el Codi Penal. En la nostra legislació continua vigent l’article 155 de la Constitució, aquell a què va donar suport Sánchez a Catalunya i que permetria la intervenció d’una autonomia si algú “ho tornés a fer”. I la rebel·lió continua allà, per a accions amb violència. Res no ha canviat Sánchez.
Però Gamarra no va quedar-se sola, ja que no van ser pocs, fins a 2.500, els qui van donar suport al seu missatge. Els tuitaires som així, un dia ens fem seleccionadors de futbol i l’endemà ens creiem juristes. La xarxa permet configurar aventures particulars i reafirmar idees, que no és el mateix que la veritat. Aneu amb compte aquest any i no oblideu la màxima que apliquen alguns: que la realitat no espatlli un bon tuit