L'assalt als tres primers poders de l’Estat a Brasília diumenge a la tarda guarda moltes similituds amb el que es va registrar fa dos anys al Capitoli de Washington. Una és no respectar els resultats de les urnes, no saber perdre, i actuar amb violència per revocar el veredicte majoritari de la població. Si no s’accepta l’escrutini, l’edifici democràtic s’ensorra.
La democràcia no és una manera singular d’organitzar una societat. A Churchill se li va ocórrer dir que era la pitjor de totes si s’exceptuen les altres. Tampoc no és una ideologia sinó un mecanisme per designar i fer caure governs a través d’una decisió majoritària, per petita que sigui, expressada lliurement pels ciutadans a les urnes. També és un mètode per prendre decisions polítiques compromeses que reconciliïn interessos contraposats i legítims.
Rafael Jorba ha escrit que la política democràtica no representa ni la negació del conflicte ni la superació de la naturalesa humana, sinó la seva acceptació i es desenvolupa a mig camí entre el pessimisme de Hobbes i l’optimisme de Rousseau. Si no hi ha un reconeixement explícit i compartit sobre el resultat de les urnes, desapareixen les inevitables regles de joc. Per això és tan important disposar d’una llei electoral que sigui complerta i acceptada per tots. Si la llei electoral és injusta o desproporcionada, es canvia, però la resistència a tenir-ne una de nova o una pròpia, com és el cas de Catalunya, sovint és un dels problemes de fons que tenen a veure amb la representativitat.
La lamentable experiència viscuda als Estats Units i el Brasil des de posicions radicals de dreta per atacar amb violència les institucions també s’ha viscut en èpoques recents en altres països del continent americà des de posicions radicals i populistes d’esquerra.
La novetat dels temps actuals és la facilitat amb què es difonen insults i falsedats per deshumanitzar els rivals sembrant l’odi a qualsevol preu. L’assalt a les institucions és l’última baula d’una cadena que ve de les universitats, de think tanks amb les seves tempestes d’idees, de personatges com Steve Bannon, que ha assessorat Trump i ha dit que “la foscor és bona”. Hi ha indicis molt seriosos que tant Trump com Bolsonaro estaven al corrent, com a mínim, del que s’estava perpetrant contra les màximes institucions per alterar els resultats electorals.
Si no es respecten els resultats electorals, si no se sap perdre, s’esfondra tot el sistema
La realitat és que les democràcies liberals estan en retrocés. Eusebio Val ho comentava des de París recollint l’últim informe de l’institut suec V-Dem, segons el qual l’any 2021 el 70% de la població mundial vivia en autocràcies més o menys rígides, davant el 46% el 2011. Només el 13% gaudia d’un sistema de democràcia liberal plena.
Els grotescos i violents atacs a les més altes institucions de Washington i Brasília tenen una projecció global en desprestigi de les democràcies. No són innocus i cal aturar-los amb les lleis vigents a cada país. L’historiador Arthur Schlesinger, col·laborador de Kennedy i premi Pulitzer, va escriure que si la democràcia liberal falla al segle XXI com va fallar al segle XX per construir un món més humà, pròsper i pacífic, “convidarà a l’aparició de sistemes alternatius basats, com el feixisme i el comunisme, en una pèrdua de llibertats i una rendició a l’autoritarisme”. Res de nou sota el sol.
En el fons de tots aquests trastorns socials i polítics cal buscar l’augment de les desigualtats que la globalització ha portat en nom de l’eficàcia oblidant-se de l’inevitable vessant social de tota activitat humana.